La Floresta debat sobre la manera d'entendre l'habitatge

Demanem que l'ajuntament executi els compromisos presos i enceti una bossa municipal de masoveria urbana

La Floresta és coneguda arreu com a barri de referència en okupació. Aquest indret és la síntesi de més de 100 anys d'història. Neix com espai de descans per la burgesia barcelonina a principis del segle XX, i als anys setanta va viure el moviment hippie amb moltíssima intensitat. Ara mateix conviuen gran diversitat de formes d'entendre el barri, som un barri on l'habitatge com a bé especulatiu es troba fortament qüestionada pel moviment veïnal, okupa i masover.

Mirant al passat més recent, l'oposició a la mercantilització del sòl per part dels florestans l'hem pogut observar a lluites diverses. L'oposició del barri a la construcció de pisos de protecció oficial de venda el 2013. El debat públic generat davant el pla d'asfaltat, impulsat per la plataforma veïnal "la Floresta Parla" que va culminar el 2014 amb l'assemblea veïnal "Quina Floresta volem". O la lluita del col·lectiu 6 Claus, que amb el suport del barri va acordar amb l'Ajuntament d'implementar una bossa de masoveria urbana començant per les antigues cases dels mestres (a Can Llobet).

Tot i tenir un sentiment identitari propi com a barri, pertanyem a les ciutats amb l'habitatge més car del país. No hem d'oblidar que fa anys que el jovent de Sant Cugat ha de marxar per no poder permetre's viure a la segona ciutat més rica de Catalunya. I això està començant a passar també a la Floresta, on intervencions urbanístiques municipals de l'Ajuntament (com el pla de millora) han cobert certes necessitats però estan començant a tenir un nefast efecte col·lateral: la pujada d'hipoteques i lloguers. Això incrementarà l'ocupació.  

Per altra banda existeix l'okupisme paràsit, com denuncien moltes veus dins mateix del moviment okupa, gent que degrada encara més els habitatges, tenen males relacions amb el veïnat o fins i tot cerquen lucrar-se amb l'habitatge okupada. No són la norma, però també són una realitat derivada del problema.

Torno a dir que aquesta és la segona ciutat més cara i probablement una de les menys sostenibles de Catalunya, i on és més urgent impulsar polítiques públiques que universalitzin el dret a l'habitatge i afavoreixen la possibilitat d'emancipar-se dels joves. És per això que demanem que l'ajuntament executi els compromisos presos i enceti una bossa municipal de masoveria urbana.

Aquest debat requereix consensos al si del barri si volem abordar el tema amb perspectiva de futur. Un debat que haurà de posar sobre la taula l'entorn natural i tenir en compte la realitat social del veïnat. Un debat, on hi tenen cabuda tant els que defensen l'okupació com els qui posen l'accent en la propietat, la Floresta és la seva diversitat.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem