La mirada de l'altre

Les mirades reiterades tenen, per acumulació, un impacte definitiu en el cervell en crear nous circuits neuronals

Us han mirat mai malament alguna vegada? Us han expressat sense dir res menyspreu, burla, rebuig? De vegades, una mirada reprovatòria fa més mal que mil paraules. Altres, som capaços d’obeir una ordre donada en silenci, només perquè uns ulls ens hi obliguen. El poder de la mirada és immens. Amb els ulls supliquem, o al revés, expressem afecte, caliu, companyonia. Tant podem atorgar dignitat a l’altre com enfonsar-lo en la misèria.

Aquest és un dels camps d’estudi del genetista i neurocientífic David Bueno, professor i investigador a la UB. Fa poc va fer una xerrada formativa a l’Escola de Mestres de Sant Cugat on va explicar quines són les últimes troballes. S’ha vist com la mirada d’algú que importi al nen, un adult, un educador, els seus companys, pot deixar una empremta profunda en la seva memòria cerebral.

És a dir, les mirades reiterades tenen, per acumulació, un impacte definitiu en el cervell en crear nous circuits neuronals, per com es transmet la informació des dels ulls, fins a l’escorça visual, al clatell, passant entremig pel tàlem –que gestiona l’atenció i les alarmes-, l’hipocamp -que gestiona la memòria- i l’amígdala –que gestiona les emocions. Per tant, una mirada de menyspreu pot acabar condicionant el futur d’un nen. Aprendrà a menysprear-se a ell mateix i/o a menysprear els altres. Al contrari, si la mirada és de confiança, fàcilment augmentarà la seva autoestima i, per tant, el respecte envers si mateix i envers la resta del món.

Fa uns anys vaig tenir la sort i la responsabilitat de ser presidenta de l’AMPA del CEIP Pi d’en Xandri. Recordo com un moment complicat la gestió d’un cas flagrant de bulling. Es tractava d’una nena que se sentia diferent i actuava d’una manera diferent. Tenia un tarannà masculí, i això segurament va influir perquè el grup la mirés malament. L’assetjava.

Va costar molt que els altres pares admetessin que el seu fill participava d’aquest joc brut i indigne. Ara em pregunto quin tipus de mirada havien rebut al seu torn aquests nens. Potser havien après la mirada del menyspreu.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem