Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’assumpte ve de lluny, d’una proposta de la Comissió per al foment de la versió original en l’exhibició de les obres audiovisuals, creada pels Ministeris d’Educació i Cultura amb la voluntat d’augmentar els continguts en versió original com una forma de millorar el nivell d’anglès dels espanyols, perquè aquest, sens dubte, és un dels nostres punts febles, a Catalunya i a Espanya. Només cal veure quants dels últims Presidents del Govern espanyol han parlat o parlen anglès. No us heu preguntat mai perquè a la majoria de països d’Europa no tenen aquest problema?
Les estadístiques diuen que només el 27% dels espanyols pot expressar-se en anglès o que el 63% dels espanyols no parla ni entén un idioma estranger, segons un baròmetre del CIS del 2010. A Internet passa el mateix: el 58% dels espanyols considera que se’ls hi escapa informació important per culpa de no comprendre l’idioma en el què està escrita, un percentatge que només està per sota del dels grecs (60%) i per sobre de la mitjana europea (44%). Són dades que malauradament no fan més que certificar una evidència: a Espanya, els idiomes, es parlen poc i malament.
I per això la pregunta de, parlen més llengües els que veuen la televisió i el cinema en versió original? A Europa sembla que sí. Tot i que no existeix cap estudi que ho pugui certificar, dóna la casualitat que en els llocs on la TV s’emet en VO es parlen millor els idiomes extrangers (un estudi de la Comissió Europea titulat “Study on the use of subtitling” apunta aquesta possibilitat.
Aquesta Comissió creada pels Ministeris fa tres recomenacions: La primera és que d’aquí a dos anys les cadenes de TV emetin en l'audio original. La segona, que les escoles passin pel·lícules en VO subtitulades i la tercera que els cinemes tinguin la obligació d’exhibir en VO substitulada un percentatge dels seus passis, que aniria augmentant amb el temps.
A Catalunya, tot plegat entra en contradicció. Demanem insistentment més pel·lícules en català també amb el pretext que aquesta és una via de supervivència i/o creixement de la nostra llengua en detriment de l’aprenentatge d’aquelles llengües que no son les maternes però que cada vegada ens fan més falta. Es veu a venir que de dur-se a terme aquesta mesura entrarem en un nou conflicte, polític i d’interessos. Les televisions públiques hi estan a favor però les privades, no, temen una baixada de volum de negoci i d’espectadors, tot i que cal recordar que d’aplicar-se, els espectadors poden estar tranquils, amb la tecnologia TDT permet canviar d’audio seleccionat la versió original o doblada.
La Televisió no neix només amb l’esperit de ser un mitjà només d’entreteniment. Tots sabem que també és o ha de ser una eina per informar i formar, tot i que últimament alguns operadors, i em refereixo a alguns privats han oblidat que la llei els obliga a donar un Servei Públic respectant els drets més fonamentals com la protecció a la infància. Una altra industria que es veuria afectada per aquesta mesura seria la del doblatge, però guanyaríem en aprenentatge.Tant que ens agrada recordar, el doblatge es va impulsar amb una llei de l’any 1940, en ple franquisme.
Les estadístiques diuen que només el 27% dels espanyols pot expressar-se en anglès o que el 63% dels espanyols no parla ni entén un idioma estranger, segons un baròmetre del CIS del 2010. A Internet passa el mateix: el 58% dels espanyols considera que se’ls hi escapa informació important per culpa de no comprendre l’idioma en el què està escrita, un percentatge que només està per sota del dels grecs (60%) i per sobre de la mitjana europea (44%). Són dades que malauradament no fan més que certificar una evidència: a Espanya, els idiomes, es parlen poc i malament.
I per això la pregunta de, parlen més llengües els que veuen la televisió i el cinema en versió original? A Europa sembla que sí. Tot i que no existeix cap estudi que ho pugui certificar, dóna la casualitat que en els llocs on la TV s’emet en VO es parlen millor els idiomes extrangers (un estudi de la Comissió Europea titulat “Study on the use of subtitling” apunta aquesta possibilitat.
Aquesta Comissió creada pels Ministeris fa tres recomenacions: La primera és que d’aquí a dos anys les cadenes de TV emetin en l'audio original. La segona, que les escoles passin pel·lícules en VO subtitulades i la tercera que els cinemes tinguin la obligació d’exhibir en VO substitulada un percentatge dels seus passis, que aniria augmentant amb el temps.
A Catalunya, tot plegat entra en contradicció. Demanem insistentment més pel·lícules en català també amb el pretext que aquesta és una via de supervivència i/o creixement de la nostra llengua en detriment de l’aprenentatge d’aquelles llengües que no son les maternes però que cada vegada ens fan més falta. Es veu a venir que de dur-se a terme aquesta mesura entrarem en un nou conflicte, polític i d’interessos. Les televisions públiques hi estan a favor però les privades, no, temen una baixada de volum de negoci i d’espectadors, tot i que cal recordar que d’aplicar-se, els espectadors poden estar tranquils, amb la tecnologia TDT permet canviar d’audio seleccionat la versió original o doblada.
La Televisió no neix només amb l’esperit de ser un mitjà només d’entreteniment. Tots sabem que també és o ha de ser una eina per informar i formar, tot i que últimament alguns operadors, i em refereixo a alguns privats han oblidat que la llei els obliga a donar un Servei Públic respectant els drets més fonamentals com la protecció a la infància. Una altra industria que es veuria afectada per aquesta mesura seria la del doblatge, però guanyaríem en aprenentatge.Tant que ens agrada recordar, el doblatge es va impulsar amb una llei de l’any 1940, en ple franquisme.