Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquests dies, si un passeja per Valldoreix podrà trobar-se amb una brigada d’obres de l’empresa Elecnor que està treballant a l’avinguda Baixador. Aquests operaris estan, des del mes d’octubre del 2012, fent les obres de soterrament de les torres d’alta tensió que travessen Valldoreix i Mira-sol. Elecnor es va fundar l’any 1958, justament el mateix any que naixia l’Entitat Local Menor (ELM) de Valldoreix.
Des de la creació de l ’ELM els seus alcaldes mostraren la seva preocupació pel traçat d’aquesta línia. A principi dels anys 70, l’alcalde Coll aconseguí desplaçar la torre que estava al mig de la rambla del Jardí, evitant així nombrosos accidents de circulació. L’any 2002, el president Cardoner inicià formalment la demanda d’eliminació de les línies. Ja el 2003, sota la presidència de Montserrat Turu, la demanda d’eliminació primer, i de soterrament més tard, es van convertir en la prioritat del seu mandat. Ara, a l’any 2013 per fi desapareixeran les torres d’alta tensió a Valldoreix.
Però des de quan estan aquestes torres?
El 12 de setembre de 1911 l’enginyer nord-americà Fred Stark Pearson creava a Toronto (Canadà), Barcelona Traction Light and Power Company Limited (BT) per a la producció i distribució d’electricitat a Catalunya. El mateix dia fundà l’empresa Ebro Irrigation and Power Company Limited, que a Catalunya es legalitzaria amb el nom de Riegos y Fuerza del Ebro (RFE). El grup empresarial de Pearson serà conegut com La Canadenca. El 14 de desembre del mateix any, RFE s’encarregà de l’explotació de l’eix format pels rius Noguera Pallaresa i Segre per a la producció d’electricitat. Entre els anys 1912 i 1935, construiran set centrals hidroelèctriques a les comarques del Pallars Jussà, la Noguera i el Segrià, que generaven un total de 180.000 kW. Aquesta energia era destinada a Barcelona i el seu entorn, desenvolupant la seva economia i el seu urbanisme.
Ara fa cent anys, el 23 de gener de 1913, Edward Dwight Trowbridge, director de Riegos y Fuerza del Ebro presentava al govern civil de Lleida una sol·licitud per transportar a Barcelona energia elèctrica captada al pantà de Camarasa, establint una xarxa de quatre i sis línies aèries de conducció entre Camarasa (la Noguera) i Valldoreix; i entre Valldoreix i Barcelona en dues i tres línies de pals. El corrent que transportaria aquesta xarxa era altern trifàsic, amb una tensió màxima de 110.000 volts. Els fils que s’usaren eren de coure elèctric dur, d'11,683 mil·límetres de diàmetre. La separació normal entre les torres de ferro galvanitzat era de 228 metres. Els treballs es repartiren en quatre seccions: la primera de Barcelona a Valldoreix, la segona de Valldoreix a Santa Margarida de Montbui, la tercera de Santa Margarida de Montbui a Cervera i la quarta de Cervera a Camarasa.
Sis anys més tard, el juny de 1919, Valldoreix ampliava la seva importància com a nucli de distribució elèctrica. La comissió provincial de Barcelona autoritzava Riegos y Fuerza del Ebro S.A. a construir una nova línia de transport elèctric entre Valldoreix i la subcentral de Sant Andreu de Palomar.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook
Des de la creació de l ’ELM els seus alcaldes mostraren la seva preocupació pel traçat d’aquesta línia. A principi dels anys 70, l’alcalde Coll aconseguí desplaçar la torre que estava al mig de la rambla del Jardí, evitant així nombrosos accidents de circulació. L’any 2002, el president Cardoner inicià formalment la demanda d’eliminació de les línies. Ja el 2003, sota la presidència de Montserrat Turu, la demanda d’eliminació primer, i de soterrament més tard, es van convertir en la prioritat del seu mandat. Ara, a l’any 2013 per fi desapareixeran les torres d’alta tensió a Valldoreix.
Però des de quan estan aquestes torres?
El 12 de setembre de 1911 l’enginyer nord-americà Fred Stark Pearson creava a Toronto (Canadà), Barcelona Traction Light and Power Company Limited (BT) per a la producció i distribució d’electricitat a Catalunya. El mateix dia fundà l’empresa Ebro Irrigation and Power Company Limited, que a Catalunya es legalitzaria amb el nom de Riegos y Fuerza del Ebro (RFE). El grup empresarial de Pearson serà conegut com La Canadenca. El 14 de desembre del mateix any, RFE s’encarregà de l’explotació de l’eix format pels rius Noguera Pallaresa i Segre per a la producció d’electricitat. Entre els anys 1912 i 1935, construiran set centrals hidroelèctriques a les comarques del Pallars Jussà, la Noguera i el Segrià, que generaven un total de 180.000 kW. Aquesta energia era destinada a Barcelona i el seu entorn, desenvolupant la seva economia i el seu urbanisme.
Ara fa cent anys, el 23 de gener de 1913, Edward Dwight Trowbridge, director de Riegos y Fuerza del Ebro presentava al govern civil de Lleida una sol·licitud per transportar a Barcelona energia elèctrica captada al pantà de Camarasa, establint una xarxa de quatre i sis línies aèries de conducció entre Camarasa (la Noguera) i Valldoreix; i entre Valldoreix i Barcelona en dues i tres línies de pals. El corrent que transportaria aquesta xarxa era altern trifàsic, amb una tensió màxima de 110.000 volts. Els fils que s’usaren eren de coure elèctric dur, d'11,683 mil·límetres de diàmetre. La separació normal entre les torres de ferro galvanitzat era de 228 metres. Els treballs es repartiren en quatre seccions: la primera de Barcelona a Valldoreix, la segona de Valldoreix a Santa Margarida de Montbui, la tercera de Santa Margarida de Montbui a Cervera i la quarta de Cervera a Camarasa.
Sis anys més tard, el juny de 1919, Valldoreix ampliava la seva importància com a nucli de distribució elèctrica. La comissió provincial de Barcelona autoritzava Riegos y Fuerza del Ebro S.A. a construir una nova línia de transport elèctric entre Valldoreix i la subcentral de Sant Andreu de Palomar.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook