En les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979 a Valldoreix només existia una única taula electoral. Es presentaren cinc candidats a alcalde de Valldoreix: Josep Ambrós i Turell pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Eduard Caballero i Monravà per Convergència i Unió (CiU), Josep Lluís Martínez i Fernández pel Partit Socialista de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español (PSC-PSOE), Joan Ferrer i Navarro (Independent) i per últim Albert Badia Juncadella per Esquerra Republicana de Catalunya-Front Nacional de Catalunya (ERC-FNC). Joan Ferrer era l’alcalde de Valldoreix durant la transició, Josep Ambrós un conegut constructor i Eduard Caballero el farmacèutic del poble. Va haver 286 vots, dels quals 5 van ser en blanc i 4 nuls.
Les eleccions les guanyà el candidat socialista, Josep Lluís Martínez amb 87 vots, seguit de l’alcalde Ferrer amb 80 i d’Eduard Caballero amb 64. El candidat comunista Josep Ambrós va treure 40 vots i Albert Badia 6.
A l´urna de Valldoreix a l’ajuntament de Sant Cugat el guanyador va ser CiU amb 81 vots, seguit pel PSC-PSOE i el PSUC, cadascú amb 71 vots; Centristes de Catalunya-Unión de Centro Democrático (CC-UCD) 22 vots; l’Agrupació d’Electors Independents de Sant Cugat (AEISC), 20 vots, Esquerra Republicana de Catalunya-Front Nacional de Catalunya (ERC-FNC), 9 vots; Bloc d’Esquerra Catalana (BEC) 5 vots; i Moviment Comunista de Catalunya-Organització d’Esquerra Catalana (MCC-OEC) 1 vot. També va haver un vot nul.
El dia 19 d’abril de 1979 va prendre possessió com a alcalde de Valldoreix Josep Lluís Martínez, del PSC-PSOE. Uns dies després, el 27 d’abril el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va nomenar com a regidors de Valldoreix a Alfons Albareda i Tiana, Josep Ambrós i Turell, Maria Puig i Arderiu, tots ells de la coalició PSC-PSUC, i a Llorenç Marlet i Barrera de CIU. En el ple del 4 de maig es van repartir les responsabilitats de govern, Alfons Albareda va assumir Urbanisme, Vivenda, Obres públiques i Medi Ambient; Josep Ambrós: Ensenyament, Cultura, Juventut i Esports; Maria Puig: Organització, Hisenda i Sanitat, i Llorenç Marlet: Serveis Municipals.
El primer any va ser un any frenètic, ple d’efervescència democràtica. Es van crear els consells de participació ciutadana d’Urbanisme, d’Obres Públiques, de Cultura i d’Ensenyament. Els plens es van fer públics i es va obrir un torn d’intervencions del públic al final del ple. Es va crear L’ Informatiu de Valldoreix com a “Butlletí mensual de l’Ajuntament de Valldoreix”, òrgan d’informació als veïns i veïnes. Es creà la Fundació de l’Escola Bressol. L’atenció ciutadana de l’Entitat es va ampliar a la tarda per donar un major servei. Es creà el Casal de Cultura, per dinamitzar la vida cultural valldoreixenca. A nivell pressupostari es passà d’un 18’3% d’endeutament a un 7’8% i d’un pressupost de 28 milions de pessetes a un de 42’7.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook
Les eleccions les guanyà el candidat socialista, Josep Lluís Martínez amb 87 vots, seguit de l’alcalde Ferrer amb 80 i d’Eduard Caballero amb 64. El candidat comunista Josep Ambrós va treure 40 vots i Albert Badia 6.
A l´urna de Valldoreix a l’ajuntament de Sant Cugat el guanyador va ser CiU amb 81 vots, seguit pel PSC-PSOE i el PSUC, cadascú amb 71 vots; Centristes de Catalunya-Unión de Centro Democrático (CC-UCD) 22 vots; l’Agrupació d’Electors Independents de Sant Cugat (AEISC), 20 vots, Esquerra Republicana de Catalunya-Front Nacional de Catalunya (ERC-FNC), 9 vots; Bloc d’Esquerra Catalana (BEC) 5 vots; i Moviment Comunista de Catalunya-Organització d’Esquerra Catalana (MCC-OEC) 1 vot. També va haver un vot nul.
El dia 19 d’abril de 1979 va prendre possessió com a alcalde de Valldoreix Josep Lluís Martínez, del PSC-PSOE. Uns dies després, el 27 d’abril el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va nomenar com a regidors de Valldoreix a Alfons Albareda i Tiana, Josep Ambrós i Turell, Maria Puig i Arderiu, tots ells de la coalició PSC-PSUC, i a Llorenç Marlet i Barrera de CIU. En el ple del 4 de maig es van repartir les responsabilitats de govern, Alfons Albareda va assumir Urbanisme, Vivenda, Obres públiques i Medi Ambient; Josep Ambrós: Ensenyament, Cultura, Juventut i Esports; Maria Puig: Organització, Hisenda i Sanitat, i Llorenç Marlet: Serveis Municipals.
El primer any va ser un any frenètic, ple d’efervescència democràtica. Es van crear els consells de participació ciutadana d’Urbanisme, d’Obres Públiques, de Cultura i d’Ensenyament. Els plens es van fer públics i es va obrir un torn d’intervencions del públic al final del ple. Es va crear L’ Informatiu de Valldoreix com a “Butlletí mensual de l’Ajuntament de Valldoreix”, òrgan d’informació als veïns i veïnes. Es creà la Fundació de l’Escola Bressol. L’atenció ciutadana de l’Entitat es va ampliar a la tarda per donar un major servei. Es creà el Casal de Cultura, per dinamitzar la vida cultural valldoreixenca. A nivell pressupostari es passà d’un 18’3% d’endeutament a un 7’8% i d’un pressupost de 28 milions de pessetes a un de 42’7.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok