Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La primera representació teatral de què es té notícia a Valldoreix és del divendres 18 de setembre del 1931, vigília de la Festa Major. Entre els dies 11 i 18 d’aquell mes, un grup de joves construí l’escenari i els decorats. Va ser una vetllada de teatre de comèdia, amb les obres L’eterna qüestió, d’Avel·lí Artís, i L’amor vigila, de Miquel Poal Aragall. El grup d’actors i actrius estava format per joves de Valldoreix i dirigit per l’actor Josep Balcells. Com a cloenda de la representació s’instal·là una placa metàl·lica commemorant l’esdeveniment.
L'any 1934, els veïns del passeig de la Magnòlia s'ajuntaren davant la iniciativa del sr. Jesús Ponseti, un lampista del mateix carrer. El sr. Ponseti era un gran afeccionat a la música i tocava el piano força bé. Coneixedor que el jovent del carrer intentava fer una representació teatral per la Festa Major, els va animar a representar una sarsuela. El jove Aran va fer el paper de Don Hilarión de La Verbena de la Paloma amb un grup d'afeccionats de Barcelona. El sr. Ponseti els va proposar de tornar-la a fer. Com que no eren socis de la Societat del Casino, van muntar l'espectacle a l'aire lliure, a un placeta al final del passeig de la Magnòlia que es deia la plaça del Pi. Ells mateixos feren els decorats i el sr. Ponseti es va procurar de trobar uns companys músics per formar una petita orquestra. La funció va ser un èxit tan gran, que fins i tot el diari barceloní El día gráfico es va fer ressò amb una elogiosa crítica de la representació i publicà unes fotografies d'aquesta. Atès l'èxit obtingut, el Casino de Valldoreix els demanà que els anys següents fessin les representacions en el seu teatre, aquest estava situat en una gran sala rodejada de llotges que es llogaven per la Festa Major i que anys després van formar la sala principal de l'Hotel Rossinyol.
L'any 1935 i a la primavera del 1936 es representaren les sarsueles La del Manojo de Rosas, Los Claveles i La Dolorosa. Els fets del 18 de juliol del 1936, com amb tantes altres coses, van acabar amb la programació continuada de sarsueles al Casino de Valldoreix.
Passats els primers dies de revolta, morts i venjances, a l'any 1937 es reprengueren algunes activitats teatrals. Els estiuejants i els refugiats van fer pinya amb la gent de la població. Un mestre de gran vocació, el Ss. Narcís Perbellini, va reclutar tots els nens i els va impartir classe durant aquells anys. El sr. Perbellini era autor teatral i havia estat director del grup de teatre de l’Ateneu Obrer del districte III de Barcelona; i, a Sant Cugat, director de la revista republicana L’Avenir i de la secció dramàtica de La Unió, així com impulsor de la primera Festa del Llibre a Sant Cugat l’any 1934. Perbellini creà un grup teatral que assajava i actuava al Casino de Valldoreix, activitat que es va veure clausurada en el moment que el Casino va convertir-se en Escola de Guerrillers.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook
L'any 1934, els veïns del passeig de la Magnòlia s'ajuntaren davant la iniciativa del sr. Jesús Ponseti, un lampista del mateix carrer. El sr. Ponseti era un gran afeccionat a la música i tocava el piano força bé. Coneixedor que el jovent del carrer intentava fer una representació teatral per la Festa Major, els va animar a representar una sarsuela. El jove Aran va fer el paper de Don Hilarión de La Verbena de la Paloma amb un grup d'afeccionats de Barcelona. El sr. Ponseti els va proposar de tornar-la a fer. Com que no eren socis de la Societat del Casino, van muntar l'espectacle a l'aire lliure, a un placeta al final del passeig de la Magnòlia que es deia la plaça del Pi. Ells mateixos feren els decorats i el sr. Ponseti es va procurar de trobar uns companys músics per formar una petita orquestra. La funció va ser un èxit tan gran, que fins i tot el diari barceloní El día gráfico es va fer ressò amb una elogiosa crítica de la representació i publicà unes fotografies d'aquesta. Atès l'èxit obtingut, el Casino de Valldoreix els demanà que els anys següents fessin les representacions en el seu teatre, aquest estava situat en una gran sala rodejada de llotges que es llogaven per la Festa Major i que anys després van formar la sala principal de l'Hotel Rossinyol.
L'any 1935 i a la primavera del 1936 es representaren les sarsueles La del Manojo de Rosas, Los Claveles i La Dolorosa. Els fets del 18 de juliol del 1936, com amb tantes altres coses, van acabar amb la programació continuada de sarsueles al Casino de Valldoreix.
Passats els primers dies de revolta, morts i venjances, a l'any 1937 es reprengueren algunes activitats teatrals. Els estiuejants i els refugiats van fer pinya amb la gent de la població. Un mestre de gran vocació, el Ss. Narcís Perbellini, va reclutar tots els nens i els va impartir classe durant aquells anys. El sr. Perbellini era autor teatral i havia estat director del grup de teatre de l’Ateneu Obrer del districte III de Barcelona; i, a Sant Cugat, director de la revista republicana L’Avenir i de la secció dramàtica de La Unió, així com impulsor de la primera Festa del Llibre a Sant Cugat l’any 1934. Perbellini creà un grup teatral que assajava i actuava al Casino de Valldoreix, activitat que es va veure clausurada en el moment que el Casino va convertir-se en Escola de Guerrillers.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook