Memòria de peix

Es diu dels desmemoriats que tenen “memòria de peix” i dels distrets que “acabat de dir, acabat d’oferir”.

La dispersió i l’oblit momentanis, tenen remei. Però el pas del temps erosiona la memòria personal i col·lectiva i es van perdent de vista moltes dades del passat: Qui recorda gaires noms dels avantpassats? Qui sap com es guanyaven la vida?

Amb tot, el quart manament diu que amb el pare i la mare hem d’estimar i respectar el llegat que ens han transmès, els pilars de la nostra història. Les seves clarianes i les seves ombres són els signes d’un temps i d’unes vides llunyanes però properes a la nostra.

Apreciar la qualitat dels que ens han precedit i reconèixer les seves febleses ens ajuda a comprendre millor qui som, a tenir una mirada benigna sobre el passat i a conciliar-nos amb la roda del temps que de generació en generació, ho engoleix tot inexorablement.

Prendre consciència dels límits i de la caducitat de totes les coses, convida a elevar-se al que perdura: la transcendència.

Tal com diu l’Apòstol: per gloriós que fos allò que és passatger, molt més ho serà allò que dura per sempre.

I el salmista confirma que Déu no perd la memòria: l’amor del Senyor és immens i la seva fidelitat dura per sempre.