Quin país trieu?

El novel·lista txec M. Kundera explica la història d’un jueu de Praga que vol emigrar. A l’oficina d’emigració el funcionari per omplir la fitxa li pregunta: “A quin país voleu anar?”. El jueu no sap què respondre i amoïnat demana a l’empleat que li deixi veure el mapa mundi que té sobre la taula del seu darrere. El jueu la mira atentament i li dóna la volta per tots quatre costats fins que la retorna i li diu: “No en tindreu pas un altre?”. El dependent pensa: “Aquest jueu va confós” i li respon: “Per a vós, de planeta no n’hi ha cap més!”. Però, ben mirat, aquest jueu té tota la raó perquè aquest planeta certament hauria de ser tot un altre. Donem les gràcies al novel·lista ara que se’ns diu, com al jueu davant del buròcrata: “A quin país voleu anar?”. I pobres de nosaltres, fa mesos que donem voltes al mapa per quatre o sis o vuit cantons. Esmarrits i perplexos no sabem trobar aquell altre país, sense anar de mal en pitjor. Deu ser l’hora de la maduresa, de la fe i del coratge del poeta Juan R. Jiménez: “¿Quién sabe del revés de cada cosa? ¿Cuántas veces está la aurora detrás de las montañas!” i també de la humilitat de Joan XXIII que, en ser nomenat nunci a París, va dir: “Quan no hi cavalls, han de trotar els ases”.