Aquest és el titular de portada del darrer butlletí d’Òmnium Cultural (abril 2016). Acompanya aquesta portada una fotografia de la Muriel Casals (epd) i en Jordi Cuixart (president d’Òmnium) remullant-se els peus just al trencaones d’una platja.
“Hem d’ampliar l’imaginari col·lectiu de Catalunya, un país fet d’immigrants”.
Aquesta és la frase que encapçala l’entrevista a Jordi Cuixart. Una entrevista curta però de gran contingut. Vull pensar que ara no és moment d’entrar en arguments i contra-arguments. Millor centrar-nos en el seu missatge.
Tant sols unes frases de Muriel Casals ens situaran en la línia d’actuació que es proposa Òmnium:
- Cal fugir de les superficialitats, anar de cara i dir les coses pel seu nom.
- Aquets últims anys ens hem entrenat a ser pacients, a escoltar tothom, a saber que érem de tots, a no posicionar-nos, a no estripar les cartes.
- Òmnium ja és i ha de seguir sent un instrument per la cohesió social de la llengua, l’educació i la justícia social. Però com a país tenim una petita assignatura pendent: acabar d’ampliar l’imaginari col·lectiu, que l’hem vertebrat molt al voltant de llengua i cultura, i també de cohesió. Però també hem d’incorporar moltes expressions d’una part de la societat que encara avui no sent 100% com a propi aquest país.
La pròxima frase cal valorar-la com a troncal del seu missatge.
- No és tracta d’eixamplar, sinó de compartir. Compartir vol dir acceptar la diferència de l’altre. Hem de ser conscients que aquest país té moltes expressions culturals que també li són pròpies.
- Ara hem de convidar tothom a ser ciutadans fundacionals d’aquest nou país.
Penso que avui no calen més comentaris. El programa és ben clar.