'Nadal a casa'

He tornat a escoltar-lo. Aquesta vegada a l’Església del Monestir. Aquest El poema de Nadal de Josep M. de Sagarra que organitza Òmnium, no acaba de trobar el lloc adequat. Perquè el Monestir no ho era. Ni la Casa de Cultura de l’any passat tampoc. Una il·luminació deficient i una sonoritat d’ultratomba. Tant és així que, una peça alegre que rememora el naixement del Messies, semblava talment que fos un funeral.

És una llàstima perquè la Laura Brasó va estar genial, particularment en el Cant dels ocells. Posava la pell de gallina. Els cors, tant els grans com l’infantil, de Fusió s’hi van esforçar, vaig tenir la sensació que mancaven veus per un espai tan gran. Tot i així, van estar bé.

I els lectors, correctes. Es notava les “taules” d’en Pla que interpretava la seva lectura. Va ser un encert que el darrer poema es llegís tot passant per entremig del públic.

És necessari buscar-los un espai adient. S’ho mereixen aquests cantaires, s’ho mereix aquests lectors-actors i, finalment, s’ho mereix Òmnium Sant Cugat i Càritas. La feina que desenvolupen al poble els fa dignes d’una altra atenció.

No pot ser que, a hores d’ara, a Sant Cugat estiguem tan mancats d’un espai adequat per aquests tipus d’espectacles.