No ens oblidem de tu, Raül (2a part)

El divendres passat va ser d'aquells dies que no crec que puguem oblidar fàcilment. Cinc bones persones, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull van tornar a ser enviats a la presó i Marta Rovira va haver de marxar forçadament del país. El nombre d'empresonats i exiliats pel simple fet de ser independentistes augmenta.

La presó preventiva no tenia sentit des del punt de vista jurídic quan es va ordenar ara fa cinc mesos i tampoc no la té ara, però ja sé sap que en aquestes alçades els arguments jurídics no tenen cap valor perquè la separació de poders s'ha transformat en una sola raó de ser, castigar i venjar-se d'aquells que han gosat preguntar a la ciutadania si volien o no continuar formant part d'un estat corrupte, demofòbic i decadent. La santa unitat d'Espanya és l'únic que importa i que cal defensar encara que sigui a costa de suspendre la democràcia.

Divendres la gent de Sant Cugat vam tornar a quedar colpits per la decisió del jutge Llarena de tornar a enviar a Estremera el nostre conseller Raül Romeva. El dolor en conèixer la notícia fou tant o més intens que quan ho vam saber per primer cop. El Raül ha dedicat bona part de la seva vida al servei de la ciutadania, com a representant públic. Un Gausac que aprofitava el poc temps lliure que tenia per viure i gaudir de la nostra ciutat. Un home demòcrata, dialogant, amable, cordial i sobretot bona persona. Avui torno a dedicar aquestes quatre ratlles a ell i a la seva família tal com ja vaig fer ara fa gairebé cinc mesos. No pararem fins a aconseguir la seva llibertat. No estàs sol, Raül.