No ens passéssim de solidaris

Estan arribant molts ucraïnesos i ucraïneses de la maleïda guerra iniciada per Rússia a Ucraïna, i Sant Cugat està responent com sempre ho fa de forma solidària a la barbàrie humana. La meva veïna Sílvia Solanellas, quan va començar el conflicte, va comentar-ho a casa i sense pensar-s'ho dues vegades va omplir una furgoneta amb material de primeres necessitats i juntament amb la seva filla i tres amics es van dirigir a Ucraïna per lliurar-ho. De pas, de tornada, va portar a uns quants refugiats i refugiades cap a Catalunya.

La família de la meva amiga Esther Alòs ha acollit a una noia de 33 anys a casa seva. M'explicava que el xoc emocional que estan patint els refugiats és absolutament bestial. No deu ser gens fàcil viure a Sant Cugat amb tota la seguretat i comoditats de les quals gaudim sabent que potser en qualsevol moment poden estar bombardejant casa teva amb la teva família dins.

Tenim la tendència a pensar que perquè no se sentin tan exclosos el millor per ells és agrupar-los perquè puguin sentir que continuen formant part de la seva comunitat. Anem molt amb compte amb això, ja que molts experts pensen que precisament el que s'ha de fer és tot el contrari, ja que quan es reuneixen entre ells sovint l'única cosa que s'aconsegueix és que revisquin una vegada i una altra el dolor de la tragèdia. Fem-los lliures d'agrupar-se amb qui vulguin i no creem guetos. Aquesta segurament serà la millor forma d'ajudar-los el temps que estiguin entre nosaltres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.