Ombres escasses i poc seductores

Dos anys després del fenomen mundial que va suposar l'estrena cinematogràfica de la primera entrega, arriba la seqüela de Cincuenta sombras de Grey (Fifty Shades of Grey), que adapta la segona novel·la homònima de la trilogia "súper vendes" escrita per l'autora britànica E. L. James.

Comptant per aquesta ocasió amb nou director (James Foley, realitzador de House of Cards) i també nou guionista (el llibret actual l'ha escrit Nail Leonard, el marit de James, l'autora dels llibres), aquesta seqüela no és "més fosca" que la seva predecessora, tal com podria suggerir el títol de la pel·lícula, sinó més aviat tot el contrari.

Al pretès component eròtic o morbós li falta molta imaginació, foc i també qualsevol mena de valentia. L'edulcorament a gust de "tots els públics" i la fredor narrativa són alguns dels elements que provoquen aquest efecte i, d'altra banda, tots els intents d'inserir intriga a la trama defalleixen molt poc després d'haver nascut.

Previsible, ingènua, repleta d'obvietats i amb diàlegs molt febles, Fifty Shades Darker promet ombres impossibles des d'un territori tan convencional i conservador com el seu. L'enfocament masclista segueix present i el suposat erotisme s'allunya completament de qualsevol mirada estimulant o transgressora. I l'excessiva durada del metratge tampoc ajuda a millorar l'experiència.