Discriminar no és intel·ligent

La discriminació ha estat un motor històric potent i l'excusa per a grans injustícies; i ho segueix sent. Tot i la seva força i la seva legitimació social, aquest enfoc tan freqüent en la història de la humanitat, no és, en absolut, intel·ligent.

Aquesta pel·lícula recupera uns fets reals que, una vegada més, posen en evidència com d'injust, i també estúpid, arriba a ser l'enfoc discriminatori. La història segueix a tres dones brillants enmig d'un món amb un ús deficient de la matèria gris. Tres dones excloses constantment de les funcions que mereixien per a les seves capacitats.

Ens trobem a la NASA, a principis dels anys seixanta. Per què era tan difícil que "els donessin l'oportunitat" de compartir la seva gran intel·ligència i ajudar a avançar en els projectes que interessaven a tothom? Perquè eren dones i negres. El que deia: discriminar no és intel·ligent.

I Human Figures suggereix aquesta i moltes d'altres reflexions, mentre dóna un exemple de personatges valents nascuts de la realitat: tres dones (Katherine G. Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson) que no deixaren d'insistir, malgrat les barreres socials que tenien per davant. Una història impressionant i poc coneguda que, traslladada a la gran pantalla pel cineasta novaiorquès Theodore Melfi (St. Vincent), treu de l'anonimat els noms d'aquestes tres científiques, donant-nos l'oportunitat de conèixer la seva història i també el seu decisiu rol a l'hora de fer possibles els viatges espacials.

Una narrativa senzilla, interpretacions solvents i excel·lents peces musicals de Pharrell Williams acaben de fer funcionar el conjunt amb força eficàcia.