Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Una de les principals agressions que representa aquesta reforma laboral és l’eliminació del pacte, la negociació i el diàleg social (govern, patronal i organitzacions sindicals). Aquest fet és, sens dubte, un mal precedent per a la qualitat democràtica del nostre país. Un exemple més del mal que fa la posada en pràctica dels principis que abanderen els partits de dretes.
Que un partit, trenqui un dels pilars més valuosos de democràcia com són: el pacte, la negociació i el diàleg social, obre un camí difícil de recórrer. La democràcia no és estrictament el fet de dipositar una papereta cada quatre anys. Aquesta visió restrictiva de la democràcia comporta uns desequilibris als que després em referiré. La democràcia té dos dimensions que no podem perdre de vista: el debat públic i la participació política.
Com pot ser que un partit polític posi sobre la taula una reforma laboral d’aquestes dimensions sense un debat públic seriós, ordenat, responsable i assossegat? Com pot ser que un partit polític no vulgui la negociació i el diàleg entre les parts? Per què un partit polític en nom del foment de l’ocupació només basa les seves reformes en facilitar l’acomiadament i debilitar la capacitat negociadora dels i les treballadores? Quan es dóna l’esquena al diàleg, la negociació i al “joc polític”, quan es dóna l’esquena a la paraula, hom es pregunta: Buscaran trencar la pau social?
El Partit Popular esgrimeix constantment que amb la seva majoria absoluta té la suficient autoritat com per tirar endavant les seves propostes. Però com deia, aquesta visió restrictiva comporta uns desequilibris que no afavoreixen absolutament en res a la pau social.
Tot l’aparell mediàtic al servei dels partits de dretes (l’anomenat TDTparty, entre altres), no va dubtar en utilitzar les accions violentes d’una minoria per criminalitzar tota una protesta (pacífica, justificada i dins les regles del joc), als partits d’esquerres i a les organitzacions sindicals. S’omplen la boca de parlar de la violència, i és cert, en un sistema democràtic no hi cap la violència. Però perquè no tracten igual a totes les violències? És que el sofriment dels cinc milions d’aturats, els milers de famílies que perden les seves cases per no poder fer front a la hipoteca, tota la gent jove i no jove que ha de marxar a buscar-se les garrofes fora del país, tota la gent que ja no té com guanyar-se dignament la vida, tots els danys psicològics d’haver perdut la feina i sentir que et quedes fora del sistema amb totes les conseqüències socials que això comporta, una patronal que expulsa a milers de treballadors i que en molts casos els priva que puguin exercir els seus drets laborals, les conseqüències d’un capitalisme caducat, etc... tot això no és violència?
I jo em torno a preguntar: buscaran trencar la pau social?
Segueix @davidgutierrezl al twitter
Que un partit, trenqui un dels pilars més valuosos de democràcia com són: el pacte, la negociació i el diàleg social, obre un camí difícil de recórrer. La democràcia no és estrictament el fet de dipositar una papereta cada quatre anys. Aquesta visió restrictiva de la democràcia comporta uns desequilibris als que després em referiré. La democràcia té dos dimensions que no podem perdre de vista: el debat públic i la participació política.
Com pot ser que un partit polític posi sobre la taula una reforma laboral d’aquestes dimensions sense un debat públic seriós, ordenat, responsable i assossegat? Com pot ser que un partit polític no vulgui la negociació i el diàleg entre les parts? Per què un partit polític en nom del foment de l’ocupació només basa les seves reformes en facilitar l’acomiadament i debilitar la capacitat negociadora dels i les treballadores? Quan es dóna l’esquena al diàleg, la negociació i al “joc polític”, quan es dóna l’esquena a la paraula, hom es pregunta: Buscaran trencar la pau social?
El Partit Popular esgrimeix constantment que amb la seva majoria absoluta té la suficient autoritat com per tirar endavant les seves propostes. Però com deia, aquesta visió restrictiva comporta uns desequilibris que no afavoreixen absolutament en res a la pau social.
Tot l’aparell mediàtic al servei dels partits de dretes (l’anomenat TDTparty, entre altres), no va dubtar en utilitzar les accions violentes d’una minoria per criminalitzar tota una protesta (pacífica, justificada i dins les regles del joc), als partits d’esquerres i a les organitzacions sindicals. S’omplen la boca de parlar de la violència, i és cert, en un sistema democràtic no hi cap la violència. Però perquè no tracten igual a totes les violències? És que el sofriment dels cinc milions d’aturats, els milers de famílies que perden les seves cases per no poder fer front a la hipoteca, tota la gent jove i no jove que ha de marxar a buscar-se les garrofes fora del país, tota la gent que ja no té com guanyar-se dignament la vida, tots els danys psicològics d’haver perdut la feina i sentir que et quedes fora del sistema amb totes les conseqüències socials que això comporta, una patronal que expulsa a milers de treballadors i que en molts casos els priva que puguin exercir els seus drets laborals, les conseqüències d’un capitalisme caducat, etc... tot això no és violència?
I jo em torno a preguntar: buscaran trencar la pau social?
Segueix @davidgutierrezl al twitter
