Per pur civisme...

No pot ser que en una ciutat com la nostra, amb tants nens, no prediquem amb l’exemple

Potser, arran d’aquesta columna, algú dirà “a aquesta dona li agrada parlar de temes escatològics”. Res més lluny però l’assumpte preocupa, diria, a una gran majoria de santcugatencs. Em refereixo als excrements, les deixalles, la brutícia. No pot ser.

No pot ser que en una ciutat com la nostra,  que és un model que vetlla pel medi ambient, que és smart city, que té un alt percentatge de població amb estudis superiors, sigui una ciutat amb tants incívics (per no dir ‘guarros’). No pot ser que en una ciutat com la nostra, amb tants nens, no prediquem amb l’exemple.  Deia Einstein “educar amb l’exemple no és una manera d’educar, és l’única”. Aquesta és la nostra manera d’ensenyar als més petits?

A París acaben de treure una llei per la qual es multarà aquell que tiri burilles de cigars a terra. Us heu adonat de la quantitat de restes de tabac que hi ha als afores dels centres comercials, oficines, etc.? I si només fossin burilles… Aquí, a més, es deixen caques de gossos i restes de begudes a voreres i a parcs, es llencen papers a terra, es tiren voluminosos i altres residus als costats dels contenidors, etc. I ja ni us dic el que passa als voltants de la sala El Teatre... Us convido que passeu un dissabte a les 6 del matí, abans que hi vagi la brigada.

Em pregunto sovint com es podria resoldre. Tenim ordenances i sancions per cada una d’aquestes faltes. Potser l’execució de la llei no és prou rigorosa? Potser falta educació?  Què hauríem de fer per fer un gir? S’han fet força campanyes de sensibilització però, en caldria alguna més? També estaria bé posar més papereres, sobretot en alguns parcs, a les sortides d’edificis grans i en altres indrets on n’hi hagi poques... I policies de paisà? (perquè està clar que ningú no embruta amb un poli al davant!).

I si, a més, no ens conformem a queixar-nos i donem un cop d’atenció a qui veiem emmerdant?  Potser així qui tingui temptacions d’emporcar deixarà de fer-ho, ni que sigui perquè no l’assenyalin... tot i que el desitjable seria que ho deixés de fer per pur civisme.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem