Avui va de futbol i autocrítica. Reial Madrid i Barça formen un gran tàndem si, el que interessa, és parlar de futbol, espectacle i rivalitat. És una pena, però, que sigui la premsa qui vehiculitzi sempre la polèmica en fred.
Sé que Mourinho és un personatge de consideració, que Roncero pixa fora de test i que Pepe està com un llum si no es pren la medicació. A més, TVE (per no citar ja canal plus) sovint viuen immersos en una parcialitat decebedora.
Ara bé, des de casa i des de sempre, havíem aconseguit mantenir un discurs prou objectiu i, poc a poc, distanciar-nos d’una cúpula que, sens dubte, ha perdut el seny, el nord i el sentit.
Això, però, està canviant. De la mà de TV3 (la televisió més important de Catalunya) i amb la contribució inigualable dels tertulians futbolístics de la cadena catalana (com poden ser Jordi Grau o Bernat Soler, per posar un exemple) hem deixat de ser objectius. Però, no per passar a ser subjectius (que ho són) sinó per passar a ser ridículs.
No sé per quina raó hem deixat d’entendre el context (potser és perquè ara, després d’anys de submissió al Madrid, ens sentim millors) però el fet és que la retransmissió de partits i postpartits que TV3 ofereix sempre que juga el Barça i, amb més èmfasi, quan juga contra el Madrid, ha empitjorat molt. Sembla que es vulgui igualar a les grans cadenes espanyoles i el seu to tant esbiaixat, sembla que, com en una mena d’abducció, la barcelonitis que té TV3 hagi de reafirmar-se (de la mà, insisteixo, de personatges com aquest parell) constantment.
Un, pot perdre els papers o fer-ho malament un dia. Ara, això de fer de prostitutes d’un club i d'uns jugadors que cobren milions és, si més no, patètic. Tot el que guanyem mantenint una postura seriosa, de cultura de l'esforç i del treball en terreny blaugrana ens ho treuen des de TV3 gent com Grau o Soler (i no sé si la direcció també).
Per situacions com aquestes, mai serem tot el que podrem ser. A la capital (on no han perdut mai els papers perquè no en tenen), com a mínim, saben el que són. Nosaltres, agafem les seves ofensives i les transformem fins a ser com ells. D’uns que no volem saber res, n’hem agafat el pitjor. Jordi Grau, si tu, i Bernat Soler, si tu també, ens feu perdre les formes: les nostres, les que tenim i les que ens fan créixer com un país amb criteri.
Realment, sempre cal prendre part? No es pot ser objectiu i prou? La barcelonitis (com si realment fos Carlos Martinez qui ens hagués adoctrinat) fa pudor. No podem deixar que aquest parell de “tites fredes” tinguin tanta veu i se’ls posi el micròfon a l’abast tan sovint.
Pesats...
Sé que Mourinho és un personatge de consideració, que Roncero pixa fora de test i que Pepe està com un llum si no es pren la medicació. A més, TVE (per no citar ja canal plus) sovint viuen immersos en una parcialitat decebedora.
Ara bé, des de casa i des de sempre, havíem aconseguit mantenir un discurs prou objectiu i, poc a poc, distanciar-nos d’una cúpula que, sens dubte, ha perdut el seny, el nord i el sentit.
Això, però, està canviant. De la mà de TV3 (la televisió més important de Catalunya) i amb la contribució inigualable dels tertulians futbolístics de la cadena catalana (com poden ser Jordi Grau o Bernat Soler, per posar un exemple) hem deixat de ser objectius. Però, no per passar a ser subjectius (que ho són) sinó per passar a ser ridículs.
No sé per quina raó hem deixat d’entendre el context (potser és perquè ara, després d’anys de submissió al Madrid, ens sentim millors) però el fet és que la retransmissió de partits i postpartits que TV3 ofereix sempre que juga el Barça i, amb més èmfasi, quan juga contra el Madrid, ha empitjorat molt. Sembla que es vulgui igualar a les grans cadenes espanyoles i el seu to tant esbiaixat, sembla que, com en una mena d’abducció, la barcelonitis que té TV3 hagi de reafirmar-se (de la mà, insisteixo, de personatges com aquest parell) constantment.
Un, pot perdre els papers o fer-ho malament un dia. Ara, això de fer de prostitutes d’un club i d'uns jugadors que cobren milions és, si més no, patètic. Tot el que guanyem mantenint una postura seriosa, de cultura de l'esforç i del treball en terreny blaugrana ens ho treuen des de TV3 gent com Grau o Soler (i no sé si la direcció també).
Per situacions com aquestes, mai serem tot el que podrem ser. A la capital (on no han perdut mai els papers perquè no en tenen), com a mínim, saben el que són. Nosaltres, agafem les seves ofensives i les transformem fins a ser com ells. D’uns que no volem saber res, n’hem agafat el pitjor. Jordi Grau, si tu, i Bernat Soler, si tu també, ens feu perdre les formes: les nostres, les que tenim i les que ens fan créixer com un país amb criteri.
Realment, sempre cal prendre part? No es pot ser objectiu i prou? La barcelonitis (com si realment fos Carlos Martinez qui ens hagués adoctrinat) fa pudor. No podem deixar que aquest parell de “tites fredes” tinguin tanta veu i se’ls posi el micròfon a l’abast tan sovint.
Pesats...
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok