Rudolf Häsler: Personal, intuïtiu i rigorós

Mirades de diferents indrets. Un tret comú, autoexigència. Poder és fruit del seu origen on sempre imagino grans pendents d'herba d'un verd intens i muntanyes nevades que s'han de vèncer. Això marca un tarannà, una forma de ser. Intuïcions sobre l'expressió plàstica de Häsler.

Després del cim de les altíssimes muntanyes on imagino a l'artista, un horitzó esdevé pregunta i dibuixa el seu futur de recerca, de poeta curiós de l'invisible deixant constància de les imatges que veu en la seva recerca, on la polièdrica realitat transmuta els significats oferint al jove artista respostes a les seves qüestions...

Un horitzó que planteja més qüestions encara al jove artista, empenyent-lo a emprendre un viatge sense possibilitat de retorn a l'origen, a les portes tancades i a les preguntes primigènies que es fa un jove artista. L'home rigorós cerca veritats i coneix i representa diferents indrets que enriqueixen la seva mirada i discurs. L'autoexigència de la qual parlava, crida des de les seves teles I treballs el seu ferm rigor envers ell mateix I la seva obra.

Unes estructures plàstiques que suporten les realitats que l'artista representa. Podem veure unes estructures plàstiques en els seus treballs, les quals no grinyolen, equilibrades I molt ben plantades al terra de la realitat.

Una realitat que representa Häsler en els seus treballs, la poesia i valentia amagada darrere del poema polisèmic que se li posa al davant en el seu camí, empenyent-lo sempre a seguir entenent ,sempre a punt de conèixer més veritats. Una eterna recerca de la peça del "puzzle", per oferir una imatge el més a prop possible del rigor que l'home I l'artista demanen.