Els germans Moscardo a Cal Gerrer són un regal

Tant es val si ets negre, ros, blanc, groc, alt, baix, camacurt, coix, jove, o vell. Només hi ha un problema: si no hi veus i no hi ha ningú al teu costat que t'expliqui les seves belles pintures. A la planta noble del Museu de Cal Gerrer hi viu per un temps l'esperança, la joia de viure.

El recorregut per la seva exposició esdevé fins i tot per als més escèptics, un camí de plaer pels sentits. Podríem dir que els seus colors vibrants i les seves formes ens duen a un lloc especial on tot es fon amb les ganes de cridar ben fort que som vius.

A la seva paleta de pintor hi barregen no només materials pictòrics, fan una alquímia amb els seus pigments, sí. Però també amb la nostra percepció. És màgia, una màgia bona. El seu bon ofici més indiscutible, la seva trajectòria pictòrica, també.

Nosaltres només hem de tenir els sentits alerta per a fer bé el nostre ofici d'espectadors.No ens cal fer un esforç especialment feixuc. Ens ho posen fàcil.

Un univers poètic propi dels Moscardó ens dona la benvinguda aclucant-nos l'ullet, ens reconeix.. Ens endinsem en aquest bosc temperat de la seva creació, desxifrant significats i deixant-nos bressolar per la bellesa. Com el reconeixement del cos d'un vell amant, ens trobem tornant a admirar els matisos del seu bell perfil i deixant-nos fascinar altre cop per la seva mirada.

Quan sortim de la mostra, el món de cantonades punxegudes ens sembla encara més gris, més lleig. Sempre ens quedarà a la memòria el record d'aquell lloc especial on per un temps s'obria una finestra en les seves parets, al clam agut d'éssers vius. Perquè sí.