R. Moscardó. M'agrada? Més que això...

He decidit que vull viure en un dels emplaçaments que representa Moscardó. En concret, a unes golfes parisenques d'una de les seves últimes obres, prenyades de possibles meravelles.

Gener-Febrer? Ramon Moscardó, un gran encert per part de La GaleRia de programar una mostra seva. Sempre és un bon moment poder admirar una exposició d'aquest artista, però ara, després d'unes festes nadalenques que ens deixen esgotats, amb un temps fred de cantonades punxegudes i amb els ànims amb fam de possibilitats, de color i de promesa d'un sol llunyà, és com si als espectadors d'aquesta mostra ens donessin unes vitamines de futur de llum.

Ramon Moscardó. Pintura, pintura, pintura i més pintura... Representació del flux vital.

Representació d'un flux vital, el de les persones pintades al seu treball i que també es transmuta al seu mar de blaus vibrants, a l'escletxa d'una façana antiga, al rètol esberlat de la casa del final del seu carrer representat. Flux vital... juganer. Elements bells que l'autor disposa de tal manera que esdevenen voluntat. Una voluntat de primavera mediterrània en bells racons que representa i en els quals m'encantaria quedar-me a viure. Una voluntat ferma d'equilibri. Una voluntat ferma que el sol tornarà a sortir sempre, planant al damunt dels dies grisos i humits.

Volent enfilar els sinònims de possible renaixement etern, juguem a endevinar on ens sentiríem més còmodes. Volent enfilar sinònims de renaixement etern fem de la contemplació de la mostra de Moscardó una passejada per paratges familiars i coneguts.

La contemplació activa d'aquesta exposició ens energitzarà, ens consolarà de tant fred i foscor amb la promesa d'un estiu de mars blaus i sol esclatant, ens alliberarà d'una realitat molts cops massa punyent, dient-nos que la realitat és tan sols producte de la nostra tria.

I tu, ja has trobat aquell raconet singular en les obres de Moscardó, on la teva absència crida que hi vagis a viure?