Sant Cugat, sense el Jordi i el Joan, és menys poble

En pocs dies de diferència ens han deixat dos santcugatencs molt estimats, en Jordi Franquesa i Joan Tortosa. Com molts, soc dels afortunats que els vaig conèixer i tractar, i que em van deixar una generosa empremta. Només puc tenir paraules de reconeixement i agraïment perquè han estat grans defensors de Sant Cugat, cadascú des del seu àmbit, tot i que els unia l’amor pel Monestir, la nostra cultura i tradicions. Dues persones que mereixen donar nom a un carrer o plaça de la nostra ciutat; n’estic convençut que si organitzem una recollida de signatures amb aquest objectiu, en recolliríem milers!

Parlar del Jordi és parlar de teatre, de Ràdio Sant Cugat, de la Penya Blaugrana Sant Cugat, de la Societat Coral la Lira, de l’Ajuntament, del comerç, de política, de la seva fe cristiana, de la parròquia de Sant Pere d’Octavià... Però per damunt de tot és parlar d’un home bo i senzill.

Parlar del Joan és parlar d’art, dels capitells del nostre Claustre, dels Gegants de Sant Cugat, de periodisme, d’història, d’escriptura, de teatre, del desaparegut Els 4 Cantons, de tertúlies, d’ironia… Un home a qui li devem que encara avui el Monestir tingui les seves muralles i torres.

Ambdós ens deixen un gran llegat, molta feina feta per Sant Cugat, col·laboradors de molts projectes, entitats i associacions locals. Sempre amb un “SÍ” a punt. Dues persones tan diferents físicament i amb un cor tan semblant. Amb un cor gran, molt gran.

Jordi i Joan, Joan i Jordi mai us oblidarem, impossible! Descanseu en pau. El més sentit condol a les vostres famílies.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.