Sols o acompanyats

“Si vols arribar primer, corre tot sol. Si vols arribar lluny, camina acompanyat”. Aquest proverbi de Kenya, comença reflectint molt bé la nostra societat individualista, agressiva i competitiva. Fer la traveta per passar al davant i arribar primer, és una tàctica a la que ens té acostumats la cultura contemporània. Pot aconseguir un èxit llampant, però no calma les aspiracions sinó que aboca a la insatisfacció, a l’estrès del poder i a la crisi, ja que la persona humana no es construeix quan sobresurt, sinó quan es realitza plenament.

Segueix el proverbi: “si vols arribar lluny -a la perfecció- camina acompanyat”. Així, si t’entrebanques i tens al costat algú que et vol bé, ell t’aguantarà. I tu, si s’escau, el sostindràs a ell. Aquest pensament africà il·lumina el capteniment personal i les relacions entre els pobles.

Tots els homes i tots els pobles de la terra si volem arribar lluny -a la perfecta convivència- hem de caminar plegats. Ara bé, si ens acompanyem, i no anem tots en la mateixa direcció, no arribarem gaire lluny. Per avançar, nosaltres hem de voler el bé dels altres, i els altres, el nostre bé. En perfecta igualtat i respecte. El sotmetiment no és igualtat. Admès això, totes les opcions són legítimes.