"Teixir el silenci"

En una ombrívola cambra blanca on aquest color hi és per tot, apareix de sobte una flor al bell mig, amb pètals d'un vermell sang, intens I vibrant, com una taca. Quina sorpresa pels nostres sentits!. Que vol dir? Quines expectatives tenim d'aquest fet? Com si fos una transfusió de la mateixa sang vermella que veuen els nostres ulls, la nostra ànima revifa amb més preguntes I afegeix al seu imparable discurs intern més qüestions a desxifrar.

Només és en el silenci temperat que teixeix Ballvé, on la percepció de l'espectador pot cosir nous significats a les formes que proposa l'artista I establir-hi el diàleg necessari amb els seus grups escultòrics, jugant a pensar en com, si es disposen de diferents maneres, ens poden dir coses ben divergents I contradictòries.

Un silenci prenyat de significats nous, teixeix camins de pensament, en els quals la calma per interactuar amb els elements artístics de Marta Ballvé esdevé indispensable per copsar la polièdrica realitat.

Un tapís hi té nusos en la seva part posterior. A la banda visible hi podem admirar bells dibuixos I filigranes. No deixem que els nusos, com a metàfora de la sorpresa i negació a admetre nous significats, frenin, entorpeixin o empobreixin el "deixar-nos teixir". Cosim-nos-hi I d'una manera dúctil, deixem que el nostre pensament I percepció es treni amb altres fils de colors impensables fins aleshores.