Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Estic parlant de només una generació, l'anterior a la meva. Avui podem anar i venir, per motius de feina, 4 vegades de Sant Cugat a Barcelona i potser per un sopar hi tornem a anar; ho mesurem tot en minuts i creiem que dominem el temps, però passem el dia mirant un rellotge que ens atrapa, enganxats a una agenda diabòlica i impossible de complir i, als compromisos de feina, s'hi afegeixen els socials... Una roda sense fi que ens porta de dilluns a diumenge d'una revolada i les setmanes passen d'una a l'altra sense que tinguem noció de com ens passa de ràpid el temps. Això no és vida! Ens exclamem, i a banda de l'agenda que ens marquem i ens marquen els altres, avui tenim les pressions de les noves tecnologies, els missatges de correu electrònic, per no parlar de les xarxes socials.
Se'ns esmuny el temps i sovint el fet d'escriure ens fa perdre el fet de llegir. Aquesta manera de viure, que ja us dic que no m'agrada i a molts de vosaltres tampoc, la comparo amb una vida que tenia a veure amb la mateixa casa, el mateix poble i la mateixa família, la meva. L'altre dia passàvem amb el meu pare per la part de dalt del carrer de Balmes a Barcelona i, mentre jo anava atrafegat per trobar un aparcament i per complir amb el rellotge -com sempre, arribava tard- ell mirant-se de lluny el merder de trànsit i els nervis de la gent que anava de pressa, em deia que recordava quan amb el carro acompanyava el seu pare a vendre vi i passaven per aquell mateix punt. M'explicava que baixaven per l'Arrabassada i s'endinsaven a la ciutat després de prop de 4 hores de viatge i quan tornaven feien una parada a la plaça de Lesseps, on el seu pare li comprava el TBO per al viatge de tornada. Mentre ell llegia amb il·lusió el còmic, l'avi s'estirava darrere del carro a fer una becaina i el cavall, que ja es coneixia el camí fins a Sant Cugat, anava fent. De pencar, segurament que pencaven més i amb unes condicions força més difícils i dures, però a diferència de nostraltres, sabien mesurar i dominar el temps; no pas a l'inrevés, com nosaltres.
Segueix @R_Grau a twitter
Se'ns esmuny el temps i sovint el fet d'escriure ens fa perdre el fet de llegir. Aquesta manera de viure, que ja us dic que no m'agrada i a molts de vosaltres tampoc, la comparo amb una vida que tenia a veure amb la mateixa casa, el mateix poble i la mateixa família, la meva. L'altre dia passàvem amb el meu pare per la part de dalt del carrer de Balmes a Barcelona i, mentre jo anava atrafegat per trobar un aparcament i per complir amb el rellotge -com sempre, arribava tard- ell mirant-se de lluny el merder de trànsit i els nervis de la gent que anava de pressa, em deia que recordava quan amb el carro acompanyava el seu pare a vendre vi i passaven per aquell mateix punt. M'explicava que baixaven per l'Arrabassada i s'endinsaven a la ciutat després de prop de 4 hores de viatge i quan tornaven feien una parada a la plaça de Lesseps, on el seu pare li comprava el TBO per al viatge de tornada. Mentre ell llegia amb il·lusió el còmic, l'avi s'estirava darrere del carro a fer una becaina i el cavall, que ja es coneixia el camí fins a Sant Cugat, anava fent. De pencar, segurament que pencaven més i amb unes condicions força més difícils i dures, però a diferència de nostraltres, sabien mesurar i dominar el temps; no pas a l'inrevés, com nosaltres.
Segueix @R_Grau a twitter