Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La primera situació és dolenta. Durant un acte d’homenatge a Ramon Barnils, escolto veus que denuncien que el periodisme, malauradament, passa per temps anguniosos. Hi ha sospitosos a dojo. Per una banda tenim l’acceptació definitiva d’Internet, que ens permet ignorar les edicions de paper i accedir a informació d’abast mundial sense gastar ni un euro. ¿I la crisi econòmica, que proporciona menys ingressos en publicitat? Innocents que som, ara descobrim que la publicitat era la sàvia dels mitjans de comunicació... Per descomptat, ni parlem del mal ús que els interessos polítics (d’una i altra banda) fan dels mitjans que dominen...
No sé si la segona situació és pitjor que la primera, però ho sembla per allò de la proximitat i la solidaritat entre les persones. Llegeixo a El periódico que al voltant de 2.600 periodistes s’han quedat a l’atur en el primer trimestre de l’any. És una dada greu, que no ens parla de la crisi de la professió com a tal, sinó de la situació global en què ens trobem tots embarcats. Tot i que podríem pensar que l’adaptació de les noves tecnologies al món del periodisme afecta la quantitat de llocs de treball.
La tercera situació és la pitjor. Una amiga em parla de publicar un llibre testimoni de la violència a Mèxic. Amb el títol veiem de seguida que no es tracta d’una violència qualsevol: No se mata la verdad matando periodistas. Es tracta d’una recopilació de biografies dels 126! periodistes assassinats o desapareguts des que va començar la democràcia a Mèxic. És a dir, només en els darrers 12 anys. Ja diem d’entrada que no hi ha ni trampa ni cartró: el llibre, gruixut de 300 pàgines, es distribuirà de manera gratuïta a la propera Feria del Libro de Guadalajara. Ho estan movent la novel·lista Lolita Bosch (el seu gran amor és Mèxic) i l’equip de NAR. A mi m’ha arribat a través del PEN Club, que fa anys que lluita per la llibertat de la paraula escrita a través del Comitè d’Escriptors Empresonats. Els editors del llibre han compilat un llistat de damnificats que s’espera sigui definitiu, encara que és possible que s’hi hagin d’afegir nous desapareguts. I han demanat als col·legues que “adoptin” un periodista mort, escrivint-ne la biografia.
Tres situacions sobre el periodisme que ofereixen un panorama poc engrescador. No sé si podem fer res pel que fa a les dues primeres. Però en el cas de la tercera, ¿podem ajudar-hi? Podem. Fent-nos-en ressò, comprant el llibre o apadrinant el projecte. Si entreu al web preparada a tal efecte, també hi trobareu un documental estremidor sobre els riscos a què s’enfronta avui la premsa mexicana.
Entreu-hi. La llibertat som tots.
No sé si la segona situació és pitjor que la primera, però ho sembla per allò de la proximitat i la solidaritat entre les persones. Llegeixo a El periódico que al voltant de 2.600 periodistes s’han quedat a l’atur en el primer trimestre de l’any. És una dada greu, que no ens parla de la crisi de la professió com a tal, sinó de la situació global en què ens trobem tots embarcats. Tot i que podríem pensar que l’adaptació de les noves tecnologies al món del periodisme afecta la quantitat de llocs de treball.
La tercera situació és la pitjor. Una amiga em parla de publicar un llibre testimoni de la violència a Mèxic. Amb el títol veiem de seguida que no es tracta d’una violència qualsevol: No se mata la verdad matando periodistas. Es tracta d’una recopilació de biografies dels 126! periodistes assassinats o desapareguts des que va començar la democràcia a Mèxic. És a dir, només en els darrers 12 anys. Ja diem d’entrada que no hi ha ni trampa ni cartró: el llibre, gruixut de 300 pàgines, es distribuirà de manera gratuïta a la propera Feria del Libro de Guadalajara. Ho estan movent la novel·lista Lolita Bosch (el seu gran amor és Mèxic) i l’equip de NAR. A mi m’ha arribat a través del PEN Club, que fa anys que lluita per la llibertat de la paraula escrita a través del Comitè d’Escriptors Empresonats. Els editors del llibre han compilat un llistat de damnificats que s’espera sigui definitiu, encara que és possible que s’hi hagin d’afegir nous desapareguts. I han demanat als col·legues que “adoptin” un periodista mort, escrivint-ne la biografia.
Tres situacions sobre el periodisme que ofereixen un panorama poc engrescador. No sé si podem fer res pel que fa a les dues primeres. Però en el cas de la tercera, ¿podem ajudar-hi? Podem. Fent-nos-en ressò, comprant el llibre o apadrinant el projecte. Si entreu al web preparada a tal efecte, també hi trobareu un documental estremidor sobre els riscos a què s’enfronta avui la premsa mexicana.
Entreu-hi. La llibertat som tots.
