Els nous mitjans de comunicació els feien veure que aquí podrien treure de l’estancament les seves famílies. Aquí, la incorporació de joves estrangers va incrementar la mà d’obra. Molts treballs que ens autòctons abandonaven, passaren a les seves mans. I es va crear riquesa. Però la magnitud del fenomen migratori va agafar desprevingut el teixit social dels països llavors benestants.
El nombre i la desprotecció de molts d’ells va desbordar els serveis assistencials públics i va recaure sobre les entitats no governamentals. Per exemple sobre Cáritas que per naturalesa, té l’objectiu atendre les persones que queden al marge dels programes de l’administració. Aquests darrers anys, Cáritas ha hagut de dedicar molts recursos als immigrants. Però ara la crisi ha aturat l’allau migratòria i alguns se’n tornen. L’administració sense prou ingressos, fa aigües. I cada vegada és més alta la proporció dels nascuts aquí que es veuen en la necessitat d’acudir a les atencions de Cáritas. L’any passat ja vàrem arribar al 20% de les persones ateses. És a dir, de moment, un de cada cinc. Demà un d’aquest pot ser qualsevol de nosaltres.
El nombre i la desprotecció de molts d’ells va desbordar els serveis assistencials públics i va recaure sobre les entitats no governamentals. Per exemple sobre Cáritas que per naturalesa, té l’objectiu atendre les persones que queden al marge dels programes de l’administració. Aquests darrers anys, Cáritas ha hagut de dedicar molts recursos als immigrants. Però ara la crisi ha aturat l’allau migratòria i alguns se’n tornen. L’administració sense prou ingressos, fa aigües. I cada vegada és més alta la proporció dels nascuts aquí que es veuen en la necessitat d’acudir a les atencions de Cáritas. L’any passat ja vàrem arribar al 20% de les persones ateses. És a dir, de moment, un de cada cinc. Demà un d’aquest pot ser qualsevol de nosaltres.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok