'Uuuu...auuu, auuu... vine a la festa!'

Tenia 6 anys quan vaig anar al meu primer concert de Rock Català. Cantaven Els Pets: “un grup estrany”, segons la meva mare, que portaven “un nom poc apropiat”...

Però jo tenia sis anys, i recordo aquell dia com si fos avui mateix. No teníem festivals fets a mida, però en unes festes de poble, tot és fet a mida. No els coneixia gairebé ningú, i amb les seves lletres, jo m'he fet gran. Potser sigui veritat que el que vius quan ets petita, et deixa una petjada que no s'esborra: tota la vida m'he declarat una apassionada del rock català. I no, no sóc una friky: simplement, és la banda sonora de la meva vida, sense ser un topicasso per quedar-me així d'ampla i feliç.

Aquest cap de setmana crec que viuré un d'aquells moments que, d'haver existit aquestes coses quan jo era petita, de segur m'hagués estalviat més d'una parell de bronques per no haver-me deixat anar a algun que altre concert. Amb tot, sóc una persona afortunada: els papis em portaven a veure Sau, l'Elèctrica Dharma, i fins i tot Sangtraït!

Tampoc hi van faltar els Sopa de Cabra. El primer cop que van venir a Tortosa, tothom es preguntava on comprar els tiquets pel sopar (en fin...) I Els Pets... sempre Els Pets. Gira que feien, gira que no em perdia. Suplicant si era necessari. I el primer cop que van venir els Wiskhyn's! Mare meva! Amb menys de 15 anys, ens tornàvem boges! I amb Sau... quins records d'amors impossibles, i somnis trencats... segur que més d'una m'entendrà si dic que el dia que va morir el Carles Sabater va ser un dels més tristos que pots viure sent una adolescent. Per sort, encara avui en guardo la seva música, i la del Pep Sala, que vagi on vagi, i escrigui el que escrigui, juraria que llegeix el meu pensament.

I a què ve tot això? Molt fàcil. Aquest cap de setmana arriba la primera edició del Festival Petits Camaleons. Per primer cop algú s'ha decidit a fer el que val la pena de veritat, perquè et poden ensenyar mil coses a l'escola, però mai estimaràs la música si no la vius. Un cartell de luxe, i tot fet a mida. Em sento petita de nou, i m'imagino que tot allò que tant m'agradava m'ho serveixen en safata. Ostres, és una oportunitat tan única i tan encertada... deixar-ho escapar em sembla un crim!

Amb el vostre permís, jo em trasllado als meus anys d'infantesa, i aquest cap de setmana seré una persona gran i responsable, fent la feina que més li agrada en aquest món, i gaudint de tot allò que l'ha portat fins aquí.

No us quedeu a casa, i veniu a la festa!

Segueix @CintaCC a twitter

Més informació
 
Comentaris

Destaquem