Vet-ho aquí que una vegada...

Vet aquí que una vegada hi havia, allà cap al 2020, un sector teatral que tot just es recuperava de la sortida de la malvada crisi del 2011, on es van veure retallats fins a un 70% el que la gent cobrava per la seva feina. Els artistes es van veure forçats a renunciar a una part del que haurien de cobrar per tal de subvencionar les activitats culturals de pobles i ciutats, ja que programadors i polítics no van pensar que igual seria millor continuar pagant el que calia perquè els treballadors de la cultura poguessin viure amb dignitat. No! Això seria un desastre!

No podem reduir tant les programacions culturals i pagar el que és just! No! La gent evidentment que no pot pagar entrades tan cares! Pel futbol sí! Per veure teatre ni parlar-ne! Si ho fem es notarien massa les retallades i la gent igual ens votaria encara menys! I així qui dia passa, any empeny... I anar canviant de govern.

Eleccions rere eleccions, ara regionals, ara estatals, ara municipals... Roda que rodaràs... I de cop i volta, sense saber ben bé perquè, el món es va aturar. Va arribar una pandèmia i el sector, resignat i comprensiu com molts d'altres sectors, va tancar portes. A calç i canto. Ens van xapar del tot amb ajuts per a empreses que no suposen ni una quarta part del que cobra un ministre al mes... I mentre, els ministres i regidors van cobrant puntualment, mal assessorats i prenent decisions que semblen preses a la festa del te de l'Alícia al País de les Meravelles.

El món es va aturar i engegar-se, els artistes bocabadats, van veure com un cop s'engegava tot, encara havien de cobrar menys, i que encara no li havien tallat el cap al primer drac que ja n'hi havia un altre que se'ls cruspia... I com sempre, la seva llança no era prou llarga per acabar amb ell.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.