L’herència dels rebesavis II

"La llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït àmpliament dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat algunes traces"

En l’anterior Batecs, ens vam remuntar a l’època preromana per apuntar al pòsit que havien deixat en el català les llengües anteriors al llatí, el substrat. Ras i curt, vam comentar alguns topònims i quatre mots escadussers de llenguatge comú procedents de llengües indoeuropees, a més del grec, el fenici i l’iberobasc.

De fet, delimitar la influència del substrat lingüístic preromà de la llengua catalana és una qüestió àrida i, llevat justament de la toponímia i del vocabulari comú, calibrar-ne la possible influència en altres camps, com la fonètica, causa controvèrsia i és pràcticament impossible de demostrar per la manca d’informació contrastable.

Amb tot, s’han arribat a plantejar hipòtesis, com ara la que atribueix la divisió entre català oriental i català occidental a la influència del substrat prellatí, per bé que aquesta teoria és molt discutida entre la comunitat lingüística.

Si tirem avall en la línia genealògica de llengües que van prefigurar el català tal com ens ha arribat als nostres dies, ens topem amb un altre concepte sociolingüístic que cal analitzar: el superstrat. Concretament, pel que fa a la llengua catalana, aquest seria el cas de les llengües germàniques en els territoris de parla llatina, que van influir en l’evolució que el llatí va adoptar en llengües romàniques com la nostra.

Malauradament, el superstrat de caràcter germànic, sobretot gòtic però també franc, ha estat poc estudiat, encara que s’ha constatat una notòria influència germànica en alguns manlleus lèxics —en especial de caire militar, com espia, marca, bandera, guerra, etc., i d’altres com blanc, blau o falda— i en l'onomàstica de l'època —Aribau, Roger, Sifre, Segimon, Berenguer.

Com a nota curiosa, cal destacar que dos sinònims com guilla (WISILA) i guineu (WINIHILD) procedeixen d’antropònims germànics femenins. En l’apartat del superstrat caldria, també, considerar l’àrab, el llegat del qual és molt més nombrós, però d’això ens n’ocuparem en l’últim article d’aquesta sèrie genealògica.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem