Festa Major
Aquesta setmana un grup de veïns i comerciants de la rambla del Celler han demanat a l’Ajuntament que no deixi aquesta important zona de banda a l’hora de programar activitats com la Festa Major, que no es volen sentir exclosos de la vida ciutadana
Sé del cas d’uns veïns que trucaven amb males maneres a casa dels pares d’un exalcalde perquè exigissin al seu fill que parés un concert de Festa Major. Quan la tolerància només és per a un mateix i no per als altres, la cosa es converteix en intransigència i nepotisme, i això, una ciutat com la nostra plena de vida en tots sentits, no s’ho pot permetre. Aquesta Festa Major tornarà a despertar opinions contraposades: d’una banda, la gran majoria que vol celebrar, com és normal, la festa de la ciutat amb tots els ingredients, música, gresca, amb molta rauxa però també amb seny, i de l’altra, una minoria que voldria que aquests dies s’esborressin del calendari i que Sant Cugat fos un parc temàtic per tenir nens i a les nou tothom a casa, un lloc de cartró pedra, sense vida al carrer, una ciutat més pròpia dels països nòrdics que dels mediterranis.
Recordo, i ara em posaré nostàlgic, que quan érem molt joves, la majoria d’activitats de la festa, bàsicament la fira d’atraccions, es muntava a la plaça de Barcelona, el castell de focs a l’antic camp de futbol al costat del Monestir i després a la rambla del Celler, i els balls a La Unió o al pati dels cinemes que estaven a Francesc Moragas. Tot al mateix barri, a tocar de les cases i érem molt feliços, tant els petits com els grans. Ens sentíem orgullosos de la Festa Major, tot i que a Rubí portaven més famosos. Eren, però, uns altres temps, en què potser no hi havia tanta exigència. Bona festa a tothom!
Segueix @R_Grau a twitter