Per què?

Mentre era allà esperant l’hora per fer el tràmit, m’anava mirant aquelles quatre parets rònegues i despintades en un edifici propi de les acaballes del franquisme, estètica, continguts, maneres de fer, etc. I em feia l’eterna pregunta: què hem fet els ciutadans de Sant Cugat per haver de patir aquesta situació? Què hem fet per ser els primers del rànquing a l’Estat espanyol com a ciutat de més de 80.000 habitants sense uns jutjats de primera instància? Què hem fet per haver de desplaçar-nos nosaltres i els nostres problemes al laberíntic centre de Rubí, que és la sensació que tindrien els nostres veïns si haguessin de venir al carrer de Sant Antoni o a la plaça del Dr. Galtés per posar un exemple?

I tot això m’ho pregunto jo que hi he vingut dues vegades comptades, imagineu el que deuen pensar la munió d’advocats i gestors que porten temes santcugatencs, en molts casos són administratius, majoritaris, que han d’anar-hi dia sí, dia també. Per pensar-t’ho dues vegades. Em diuen que ni els jutges s’hi volen quedar gaire temps i hi estan de pas el mínim temps possible, a banda de la manca de mitjans que pateix en general el nostre sistema judicial, que és per plorar.

Durant anys i panys Ajuntament, associacions, professionals i ciutadans afectats clamen al cel per uns jutjats propis. “Por qué, por qué, por qué?”, que diria l’inefable Mou. Ara suposo que l’argument per no tenir-ne és la crisi, però el tema és de jutjat de guàrdia.

Segueix @R_Grau a twitter