Cor

Allà m’hi va portar el meu fill i el meu cunyat, que ja hi cantaven, i conec pràcticament de tota la vida bona part dels seus components. Ja de ben petit que per Pasqua veia el meu pare i els meus oncles cantar caramelles a l’altre cor del poble, el de La Unió. Són les dues corals que rivalitzaven en aquesta festa tan lligada al Sant Cugat poble. Encara afònic d’aquest intens cap de semana en què valsos, sardanes i havaneres pinten carrers i places de música, tradició i bon humor, penso com d’importants eren, i encara ho poden ser, entitats com aquestes per fer més humana una societat que pateix de manca de referents.

Són moments de retrobar-nos amb les coses autèntiques massa anys deixades de banda per la superficialitat i allò que només té valor material. Pertànyer a un col·lectiu que fa les coses per fer més feliços els altres, com aquest diumenge i dilluns, oferint concerts improvisats aquí i allà, és una sensació de plenitud difícilment comparable a tenir això o allò. Josep Anselm Clavé, pare del moviment coral de les classes treballadores que a finals del segle XIX es va estendre com una taca d’oli pel país, va voler potenciar la sensibilitat de pagesos i obrers de la indústria a través de la música i l’estimació per la terra, la natura i el país, sota el lema “Progrés, virtut i amor”, valors que crec que són de plena actualitat.

Segueix @R_Grau a twitter