Dependència
El Govern català demana ajut financer, les aixetes del crèdit estan tancades, els morosos no volen pagar i la mamella ha quedat esquàlida de tant xuclar
En 30 anys aquest Estat no ha sabut trobar un encaix perquè Catalunya s’hi sentí còmoda, potser és massa tard. La proposta de pacte fiscal que fa el parlament és possiblement la darrera oportunitat. Si en parlo en un article que sempre vol tenir la perspectiva local és perquè això ens afecta a tots, afecta les persones, les cases, les petites empreses, l’Administració –tant la Generalitat com els ajuntaments, on és pa de cada dia regirar el pressupost d’un costat a l’altre per trobar la manera de mantenir uns serveis, molts d’ells qüestionats–.
L’Estat és qui està més endeutat, però es treu les puces cap a les autonomies, i quan parlen d’autonomies volen dir Catalunya. Molts encara tenim la sort de poder fer uns dies de vacances, però cada vegada hi ha més persones que no poden ni podran, han perdut la feina o els han retallat sensiblement el sou. Molts, sobretot els joves, han perdut el que més dol, l’esperança i les expectatives de futur. Totes les estadístiques ens deixen en un lloc privilegiat, som motor de l’exportació, d’innovació, d’atracció turística, de creativitat, som la quarta economia europea i ja fa temps que hauríem sortit de la crisi. Sabem també els diners que aportem i que no tornen: en 7 anys el 48% del que hem aportat no ha tornat en forma de serveis, d’infraestructures per continuar creixent, de benestar per als qui més ho necessiten.
Se’ns titlla d’insolidaris quan som dels que més aportem i dels que menys rebem. Després de l’estiu, en què tot es relativitza, tornarà el setembre i aterrarem de nou. El model autonòmic ja es veu que per a Catalunya s’ha esgotat i quan en el fons el que s’està executant és una recentralització pura i dura, en quatre dies el país quedarà en els ossos i sense dignitat. Som com una ceba a qui li van traient, d’una a una, les capes de pell. Sóc optimista de mena, ho hem de ser, però segurament haurem de canviar el pas.
Carreguem piles, que prou falta ens farà.
Segueix @R_Grau a twitter