Sara Bella, periodista

Opinió

'Desaparecer'

Hi ha espectacles que et fan riure, que et distreuen, que t'ajuden a desconnectar. Però aquest no és el cas de l'últim muntatge de Calixto Bieito

'Desaparecer' et manté una hora i quart en tensió absoluta. Et va conduint per un laberint de carrerons foscos que et porten de la inquietud i l'angoixa a la desesperació màxima. Et recorda que tots els contes no són cosa de nens. T'emociona.

Juan Echanove dóna veu i força a algunes de les històries més esfereïdores d'Edgar Allan Poe. Però no està sol a l'escenari, l'acompanya Maika Makovsky, al piano i veu. Entre ells la química és palpable i aconsegueixen transmetre en tot moment una sensació de tràgica calma, com si el pitjor encara estigués per arribar.

I quan ja no pots més, quan el relat d'Echanove et resulta insoportable, quan sortiries corrent de la sala sense mirar enrere, Makovsky interpreta una de les seves cançons i per uns minuts torna a haver-hi llum a la Terra i pots respirar a fons tranquil.

Hi ha espectacles que et fan riure, que et distreuen, que t'ajuden a desconnectar. Aquest t'obre en canal i et descobreix la part més fosca de tu mateix. Et posa al límit i et pregunta fins on series capaç d'arribar. Personalment, prefereixo no contestar... ;)

Segueix a la @sarabellapg al Twitter