El desig de creure

Un projecte a cura de Cèlia Del Diego, a l'Espai d'Art Maristany (Maig-Juny 2018).

Tanca i obre els ulls. Dubta. Els obre i tanca altre cop. No pot ser. Es pessiga al braç nu. Mou el cap a una banda i l'altra, com si negués. Ella estava convençuda de què hi era. L'absència de l'objecte recordat encara engrandeix més la seva presència en la memòria. Era allà. Torna a mirar cap a la cantonada de l'habitació on l'havia vist per darrera vegada. La imatge retallada en la paret de l'ombra absent, la fa pensar en el poder de la percepció.

Com percebem els constants signes i símbols que diàriament atropellen matusserament els nostres sentits?

Podem certament assegurar que el sentit de la vista en un moment donat, amb tota la certesa absoluta ha "vist" quelcom, però el misteriós magma de la memòria i els seus misteriosos processos afegeixen o esborren el que creuen convenient. Obre i tanca els ulls. Tanca i obre les possibilitats de ser conduïda a un món on la percepció s'exposa a la llum aclaridora d'un migdia amb Sol per entendre que és múltiple i rica.

En el viatge per mar al ric territori de les possibilitats perceptives aquests artistes i el seu treball actuen com un bell plànol, fent-nos recordar la riquesa i els misteriosos processos de "vol dir mirar", o "veure" quelcom. Plantegen diferents jocs tan sols per fer-nos adonar que les certeses són un miratge i que "veiem" el que volem veure, deixant de banda en el nostre procés de "veure" molts detalls que no capta la nostra atenció i mirada.

De ben segur tu i jo hem vist una exposició diferent, desitjant creure sempre.