Ulpiano Carrasco. "Visions de l'ànima"

Taques de color esdevenint territoris entrevistos, somniats. La matèria esdevé etèria, harmonitzant l'equilibri entre l'albirat i el real. La terra amb el seu pes físic sura amb potents colors, omplint d'energia un primer terme en els seus paisatges.

Des del primer terme viatgem a un espai que es correspon amb la llunyania, de paleta de cromàtica suau, donant pas als seus cels, utopies de colors neutres. Ens fan pensar en si no sempre, abans d'abastar la immensitat no hem de recórrer un territori punyent i agrest de taronges, blaus, verds enèrgics i forts, com a metàfora dels molts esdeveniments de la vida que hem d'afrontar abans d'aconseguir la calma d'un cel sempre en l'horitzó.

Els camins que pinta Carrasco en primer terme entre les seves masses de color, poden ser una bona manera de conduir les nostres passes d'espectador fins a l'Ítaca promesa dels seus cels.