En Roc
En Roc va ser de ben jovenet el darrer carboner de Collserola i més endavant va poder treballar d’artesà joier. La seva perfecció i minuciositat el va permetre, fa uns 30 anys, restaurar el rellotge del campanar del Monestir, el qual ha anat afinant i mimant amb els seus companys setmana rere setmana. Amb els anys, en Roc va anar perdent el seu sentit més preuat: la vista però, en la foscor, hi seguia veient més que la majoria. Va seguir treballant en la restauració de Sant Medir, durant molts anys va col·laborar en la cavalcada de reis maquillant ses majestats. Un any vaig tenir el privilegi de representar en Baltasar i recordo que ell, ja practicament cec, em va pintar de negre la cara.
En Roc era un home bo, discret, com els seus amics de la Penya: en Miquel, en Jaume, en Joan... Molts han marxat. Van començar de petits amb els genolls pelats xutant una pilota de futbol i van continuar plegats fins als darrers dies. En Roc ja s’ha afegit a l’equip dels Buscallà, el Quimet, en Pros, els Salero, en Benet, en Badia, en Paradell, el Penya, en Tortosa, el Bibian, l’Antonio, el Garrigós, el Cortijos, en Torné, el Gabriel… i, entre bromes, seguiran pensant quina una en faran: quina font cal arreglar o què li falta a l’ermita de Sant Medir.
La ciutat necessita molts Roc per créixer amb solidesa.
Segueix @R_Grau a twitter