L'aiguat
Era negra nit i plovia molt, ho recordo, tot i que tenia cinc anys. Mentre dormíem es va desencadenar la gran tragèdia a quatre passes de Sant Cugat. Avui fa cinquanta anys dels aiguats de Rubí, com sempre se n’ha parlat a casa
Com deia un periodista de l’època, “eren cases barates en terrenys barats per gent barata”, com sempre, els més humils van pagar el fet de ser-ho, la permissivitat de les administracions i dels qui van vendre sense escrúpols uns terrenys on mai s’havia d’haver edificat i l’ombra densa del franquisme que va amagar una realitat massa crua per la nova Espanya del “Generalísimo”. Recordo que vam haver d’esperar uns dies per poder anar a veure l’espectacle que s’obria als ulls d’un nen com un fet dantesc i a l’hora extraordinari. Un mar d’aigua fangosa que portava arbres, runa, mobles i tot tipus de materials, s’estenia pel que és la riera de Rubí.
La tragèdia es va anar eixamplant amb les vivències de la gent propera que explicaven escenes dramàtiques en aquella nit, sense mitjans, sense llum. Un cosí del meu pare que va perdre tota la família, dona, fill, pares, va venir molts dies a dinar a casa i les sobretaules eren denses, tristes, negres. Una tragèdia amb una banda sonora, la de ràdio Barcelona i Joaquín Soler Serrano recaptant diners del poble en la que va ser la primera gran marató solidària. Es van recollir 30 milions de pessetes que fa cinquanta anys era una fortuna.
Quan el “régimen” va veure el que es desfermava: solidaritat espontània, voluntaris vinguts de tot el país per ajudar, mobilització immediata de la societat, ho va tallar en sec, inclosa la veu de la ràdio i ràpidament els membres de falange i de la ‘sección femenina’ van ocupar les portades dels diaris i del NODO convertint el drama en una acció de propaganda franquista. Els salvapàtries van sortir per la foto, però els morts i la runa els van treure persones anònimes. Ningú, com tantes coses, sap on van anar a parar els 30 milions i moltes ajudes enviades de dins i de fora el país, i Rubí, com la resta del Vallès i del Besòs, es va anar refent sense oblidar mai la negra nit del 25 de setembre.
Segueix @R_Grau a twitter