L'escola, a Catalunya, en català
I no és perquè tingui cap especial caràcter discriminatori del castellà, que el parlo i no me n'avergonyeixo, però sí que tinc (i no ho negaré) una especial aversió davant les imposicions autoritàries d'aquells que ens volen dir com hem de viure
Calla!, que no tan sols es carreguen la llengua, sinó la igualtat d'oportunitats, els dret a un ensenyament de qualitat... i, si voleu, segueixo. Però no cal. Gastar esforços enumerant el que fa tant temps que intenten fer per esborrar-nos del mapa, com els mestres esborren el guix de les pissarres de les aules, em sembla un desgast inútil. Més que res, per ells. Perquè no s'ho mereixen. Nosaltres, ja ho sabem.
Des d'un punt de vista molt personal, em sembla patètic en primera instància, i m'atreveixo a fer-los “la ola” en segona instància. M'explico. Intentar aniquilar la cultura, història i llengua d'un país tan sols té una explicació: ens tenen més por de la que volen demostrar-nos. Bé, hi ha una altra explicació: agafem una pataleta perquè “aquests catalans independentistes ens estan tocant les pilotes, i anem a putejar-los”. Estic segura que mentre Wert redactava aquest fantàstic avantprojecte de llei, segurament amb una copa a la mà, (perquè tanta animalada junta sense un nivell etílic a l'alçada se'm fa inconcebible) i tirant dards a un mapa de Catalunya, pensava això darrer.
Però hi ha una segona cara de la moneda. Ara mateix els hi faria la “ola”. Per què? Doncs molt fàcil. Des del meu punt de vista tan sols estan aconseguint una cosa que per a nosaltres és més que favorable. Quant més ens odien, i més ens ataquen, més indecisos entendran que la independència és el camí. Nois, ens estan fent la feina! No ens espanyolitzen, ens catalanitzen! A veure, que la tindran més grossa, perquè en són més, però nosaltres els tenim més ben posats.
No ens tocaran l'escola, perquè no deixarem que la toquin. Franco ja va morir, i senyors, les coses ja no es fan així. Que voleu guerra? Doncs la tindreu...
Segueix @CintaCC a twitter