La transformació dels camaleons

Aquest cap de setmana hem tingut, un any més, el festival Petits Camaleons, una brillant idea del Teatre-Auditori i del cap de musicals de Catalunya Ràdio, Albert Puig. A Sant Cugat ja se sap que tot el que té a veure amb els menuts i les famílies té tots els números de tenir èxit, però aquesta iniciativa va molt més enllà i és digna del nostre reconeixement.

Que en un cap de setmana puguis portar als petits i als més grans que són els pares a veure una trentena dels grups i cantautors més destacats del nostre panorama musical, i en un format pensat per les nenes i nens, és un encert i té un gran atractiu musical i pedagògic.

Si des de ben petits ens haguessin ensenyat a veure i escoltar música en directe, o a veure teatre o a visitar museus, el nivell cultural del nostre país seria un altre i, sobretot, la nostra sensibilitat com a persones també.

Vaig tenir l’oportunitat d’assistir al concert d'Els Pets el divendres i vaig gaudir molt del grup de Constantí que segueixen tenint la frescor de quan van començar ara fa trenta anys. Sempre he pensat que Els Pets són els nostres Beatles. La qüestió és que tenen un públic transversal pel que fa a les edats que se saben les seves cançons de memòria. No és fàcil tenir públic infantil, adolescent i adult coincidint i gaudint de la mateixa música. Són anys i ofici.

Diumenge vaig entrar amb els nets a veure Els Catarres, un grup molt popular i de festa major que fan ballar a tothom, i a la tarda no em vaig voler perdre els M-Clan i la seva inseparable "Carolina", també uns clàssics amb molt rock i anys de bona feina.

Tots els artistes es van entregar a un públic diferent de l’habitual i crec que s’ho van passar tan bé com ells. Els Petits Camaleons és un encert digne del nostre suport. Això, com diria el mestre Sala i Martín, és innovació, que és fer les coses d’una altra manera.