La Universitat Internacional de la Pau (UIP)
Avui acaba la XXVII edició del curs d’estiu de la UIP. Enguany s’ha dedicat a Amèrica Llatina, amb el suggerent títol de 'Vells conflictes, noves sortides'
Certament, paga la pena anar-hi, però cal reconèixer que té un gran mèrit fer-ho en ple estiu i amb dissabte i diumenge inclosos. Dedicar quatre hores de la tarda d’un diumenge canicular a escoltar un parell de ponents parlar del “Viure bé” bolivià i el “Bon viure” equatorià, per posar un exemple, és realment admirable; fins i tot podríem dir paradoxal (o potser hauria de dir que és un oxímoron?). Perquè, realment, és viure bé dedicar a la reflexió teòrica un estona com aquesta? Llegiu-ho si voleu com una broma. En tot cas, gaudir de la tranquil·litat del Centre Borja i de la seva invitació al recolliment, no és poca cosa. I, sobretot, poder descansar sota un dels pins del seu exterior entre sessió i sessió, t’ajuda a reconciliar-te amb el dia i l’hora. Jo hi vaig des de fa anys, encara que no sempre m’empasso totes les sessions, i recomano a tothom de fer-ho.
Poder reflexionar col·lectivament i, sobretot, poder escoltar persones sàvies en la seva matèria, no és quelcom que estigui habitualment a l’abast dels humans. Perquè, i ara que hi penso, escoltar-los te’n fa sentir una mica més, d’humà.
Més informació