Entre els millors, però menys

Mai no m’he cansat de repetir que això de considerar-nos els primers en qualsevol rànquing que mereixi tal qualificació, no pot ser bo. A la “marca Sant Cugat” cal fer-li baixar els fums. Pel que fa al tema econòmic i d’oferta de treball, sabem que no estem malament, comparat amb el desastre generalitzat (com també sabem que la pobresa no ens és aliena, i, si no, pregunteu a Càritas). Algú, ara no sabria dir qui, ha fet un mapa dels municipis espanyols on és més fàcil cercar i trobar feina. A Catalunya els municipis agraciats són cent vint-i-nou, la resta queden fora pel fet de tenir una taxa d’atur superior a la mitjana del 2010 o una afiliació a la Seguretat Social inferior a les sis-centes persones. D’aquests, noranta-nou reben un aprovat, entre aquests es troba Sant Cugat. Per tant, un aprovadet i a callar.

Trenta municipis ens avancen. Vint-i-cinc reben un notable. La província de Girona és la més premiada, un 23% dels trenta-nou municipis considerats. D’excel·lents en trobem quatre. Un altre cop Girona surt guanyant. Barcelona no en té ni un. I una matrícula d’honor: La Vall de Vianya (a Girona també, com tothom sap). Mirar aquestes dades és francament interessant, ja que hom se n’assabenta, per exemple, que existeix un poble que es diu Palol de Revardit, amb un excel·lent, per cert; he de confessar que ignorava la seva existència. I, sobretot, hom comprova que existeixen els miracles laics.

Efectivament, hom pot veure –astorat, no cal dir-ho-, que existeixen ajuntaments que no deuen res o quasi res. Casos com els de La Vall de Vianya (MH, no ho oblidem), Palol de Revardit (la meva descoberta) o Batea. Saber que hi ha qui no deu res, encara que siguin municipis petits, realment, reconforta.