Transversalitat associativa

Volia deixar-ne constància, no debades sóc historiador. Però parlem de l’ara i aquí, que és del que es tracta. El que segueix és una primera aproximació a una reflexió de més ampli abast; a més, encara em falten dades estadístiques per fer-la més precisa.

Sempre m’he queixat, ja sigui en les reunions del Consell de cultura o en les de la Comissió organitzadora de la Festa de Tardor (i també des de la meva columna setmanal), de la manca de coordinació de les diferents entitats i d’aquestes amb l’Ajuntament. Ambdues descoordinacions suposen moltes vegades que se sobreposin actes i sempre un malbaratament de recursos humans i materials, per no parlar de la sensació que generen que aquí; cadascú va a la seva, sense tenir gaire en compte el que fan els altres. Ho hem discutit a la Comissió de la Festa de Tardor i mirarem de posar-hi remei de cara a la nova edició: almenys que a la festa de les entitats hi hagi alguna cosa feta col·lectivament (a part que cadascú munti la seva paradeta)! Però hi ha una cosa que encara em sembla més negatiu (complement de l’anterior, no cal dir-ho): la gent només, o quasi només, participa en allò que organitzen els seus. Ho he confirmat en els actes que he anat durant el darrer mes.

La transversalitat associativa, i ja no diguem la política, és pràcticament absent a casa nostra. Ja et pots esforçar a fer quelcom amb voluntat oberta i participativa, que al final només hi trobaràs el teus i uns quants despistats, i encara. Realment, és decebedor. Sóc dels qui pensen que la regeneració social, política i moral d’aquest país només és possible a partir de la societat civil, especialment l’organitzada, però així no anem enlloc.