Lectura d'un tancament
És evident que la crisi general que pateix el país afecta les vendes de llibres, i que aquesta davallada d’ingressos no ajuda a pagar els lloguers. Lloguers que, sobretot en places cèntriques, són abusius i només a l’abast de les grans franquícies: sembla que el local de la Catalònia serà ocupat per un McDonald’s, però també podria haver estat un Mango o un Swarovski.
Una altra causa és la crisi del llibre tradicional davant la competència d’Internet (s’està estudiant com combatre la competència deslleial de les grans llibreries digitals, domiciliades en paradisos fiscals i que gairebé no paguen impostos). També s’ha dit que no és just que tota mena d’establiments comercials puguin vendre llibres, ja que n’hi ha que tenen gran llibertat d’horari comercial. Però no és menys cert que són els llibreters els qui han d’adaptar-se a la competència que irromp des d’altres àmbits, així com als nous signes del temps. Perquè les llibreries són responsables de no haver satisfet els clients lectors. Poden ampliar l’oferta de llibre electrònic, per exemple, que guanya cada vegada més adeptes. O tenir una major exigència davant de les novetats editorials, ja que les editorials publiquen quantitats absurdes de llibres de qualitat més que dubtosa.
No sembla que la Catalònia hagi de ser l’última a plegar. No fa ni cinc mesos que a Sant Cugat vam presenciar el tancament de la llibreria Mythos. Ja en aquella ocasió vaig escriure que cal tenir present que les llibreries són alguna cosa més que comerços: constitueixen un patrimoni, tant cultural com ciutadà, que cal preservar, i compleixen una funció d’agent cultural insubstituïble. Presentacions de novetats, manteniment de fons d’obres clàssiques, ajuda a petites editorials, participació i col·laboració en els festival de lletres locals, organització de cursos literaris, conferències i recitals de poesia... Res d’això serà possible només per Internet i sense les llibreries.
Per això és d’esperar una reacció dels propis llibreters, esperem que no massa tardana.