Mercè Capsir i Valldoreix
Des del començament de la construcció de torres, durant la dècada dels anys vint del segle XX, molta gent del món de la cultura comprà una casa a Valldoreix per estiuejar o passar el diumenge
El 1929 comprà un solar, dins l’antiga finca de can Llunell, al promotor Joan Borràs i es fer bastir una casa pel constructor A. Font a la rambla del Jardí, estrenant-la l’any 1930. L’any 1931 es creà un Patronat Capsir Borràs per a exercir la beneficència, de la mà de la mateixa Mercè Capsir i de Joan Borràs, promotor urbanístic i propietari del Casino de Valldoreix. Entre els actes que es programaren per recollir fons s’organitzà un concert benèfic que es celebrà la nit del 6 de setembre del 1931.
Mercè Capsir cantà Pergolesi, Grieg, Verdi, Granados, Camprubí, Korsakow i Meyerbeer, amb obres com La Traviata, l’Elegia Eterna o el Dinorah, va estar acompanyada al piano per Enric Muñoz. La vetllada es completà amb el concert de violoncel de Trinitat Sierra, membre de l’Orquestra Radio-Catalana, que interpretà obres de J.S. Bach, Fauré, Max Bruch i David Popper. Els assistents no ompliren la sala del Casino ja que molta gent no pogué assistir a causa de la vaga general que tingué lloc aquella setmana a Barcelona i que causà vuit morts.
Mercè Capsir triomfà durant aquells anys als millors teatres d’Europa, Amèrica i nord d’Àfrica, especialment a la Scala de Milà. Amb l’esclat de la Guerra Civil marxà a viure a Milà, al seu pis. La seva casa va ser confiscada l’any 1937 durant la Guerra Civil, on visqué un temps el general republicà Vicente Rojo. Capsir participà activament en moltes iniciatives a Valldoreix durant la dècada dels 30. El 1946 es retirà dels escenaris per a exercir de professora de cant del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. El seu record a Valldoreix perdura amb el nom d’un carrer del barri de mas Fuster.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook
Més informació