Mercè Diogène, 90 anys d’una artista valldoreixenca
Mercè Diogène ha vist com Valldoreix ha anat canviant i creixent, en la seva memòria perdura aquells temps de carrers plens de fang, o la vida social i cultural del Casino de Valldoreix. Diogène anava amb bicicleta fins al casino, reservant les sabates de taló i les faldilles per l’hora del ball, on coincidia amb la selecta colònia d’estiuejants del Valldoreix dels anys trenta del segle XX.
La seva família era amiga dels Gassó de can Montmany i aquesta amistat ha perdurat durant generacions. Van passar una part de la Guerra Civil a can Montmany. Durant aquell temps tenia el costum de pujar a la torre de la masia per vigilar si s’apropaven els milicians. En dues ocasions van patir confiscacions del milicians. De Montmany els milicians confiscaren tots els animals de la granja, el productes de l’horta i dels fruiters. També s’emportaren mobles i objectes, abandonant una part al camp de futbol. El seu pare va agafar por i decidiren tornar a Barcelona.
Durant molts anys va estiuejar a can Montmany, junt amb altres famílies. Va ser una època daurada, a Montmany estiuejaven entre 6 i 7 famílies nombroses. Eren els temps del Club Montmany, on s’organitzaven campionats de bitlles, balls i sobretot teatre. Fins i tot, a l’antic celler es construí un teatre on tots, avis, pares i néts, actuaven. De fet les primeres obres pictòriques de Diogène van ser els decorats del teatre de Montmany.
Amb els anys, Mercè Diogène i el seu marit Artur Cortés compraren una part de la finca de Montmany per fer-se casa seva. L’any 1969 s’instal·là definitivament a Valldoreix, amb un taller on podia practicar diferents tècniques, dibuix, pintura, gravat o tapís, i on trobar la inspiració. La seva obra està plena d’aquells paisatges que la inspiren i que formen part de la seva geografia. Així, trobem algunes obres on Montmany és el protagonista, i on la mirada de Diogène, que transita entre l’informalisme i el fauvisme, ens fa descobrir un Montmany ple de colors i d’alegria, potser recordant aquells anys d’estius alegres a can Montmany.
Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
Més informació