Indulgències valldoreixenques

Una indulgència és el perdó dels pecats, i de les seves penitències associades. Entre els segles XVI i XIX les indulgències van arribar a ser un negoci, el clergat venia absolucions a canvi de béns i diners per la por a ser condemnats a  l'infern. L’abús de les indulgències va ser un dels motius que van provocar el protestantisme.

Poder adquirir una indulgència es deu a la doctrina de la comunió dels sants, per la qual una persona pot netejar la culpa d'altri, donat que Jesús va salvar tota la humanitat i amb el seu patiment va crear una comunitat. És per aquest motiu que es justifiquen les oracions, donatius i promeses de parents i coneguts per facilitar l'ascens al Cel dels morts propers. També existeix la indulgència plenària.

A Valldoreix l’any 1537, el cardenal de Barcelona establia cent dies de perdó per a als creients que es confessessin i visitessin l’església de Sant Cebrià per les festes de Nadal, Resurrecció, Corpus, Sant Joan Baptista i Sant Cebrià, donant almoina a l’obra de l’església i resessin un Pare nostre i una Ave Maria per l’ànima del rector Mn. Vicenç Rosell, que també era canonge de la Seu de Barcelona, protonotari apostòlic i cavaller de Sant Pere.

L’any 1631, el bisbe de Barcelona, Garcia Gil de Manrique y Maldonado va establir quaranta dies de perdó pels que preguessin un Pare nostre i una Ave Maria davant l’altar del Sant Crist. El bisbe Diego de Astorga y Céspedes establí el 1717 que aquells que oressin una Salve davant la imatge de la Mare de Déu dels Dolors o els que portessin la creu en qualsevol funció de Valldoreix, guanyessin quaranta dies de perdó.

El 1722, el bisbe Andrés de Orbe y Larreátegui manà que els que resessin un Pare nostre i una Ave Maria davant de l’altar del Roser o el que preguessin una Salve davant la imatge de la Mare de Déu dels Ous tinguessin quaranta dies de perdó.

El mateix bisbe establí el 1722 la importància de la doctrina cristiana i manà que els que oïssin la doctrina pel rector de Valldoreix, Mn. Pere Joan Dalmau i Paret (Girona 1676-l’Ametlla del Vallès 1740), guanyessin quaranta dies de perdó. Mn. Dalmau no era un rector qualsevol, havia estat catedràtic de filosofia durant deu anys i catedràtic de teologia durant tres anys a la Universitat de Girona, d’aquí la importància de la seva predicació.

La creació de totes aquestes indulgències a la parròquia de Valldoreix estaven motivades pel zel dels seus rectors que volien que els seus parroquians freqüentessin l’església valldoreixenca.

Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
 
Més informació
 
Comentaris

Destaquem