Verònica Bronstein Smud és fundadora i directora de l'Institut de la infància de Barcelona.

Opinió

My favorite things

La sort va voler que en l'últim mes escoltés la cançó "My favorite things" en dos concerts singulars: un al costat del mar, al final de l'estiu i l'altre en començar el curs a El Siglo, una joia de Sant Cugat

El Siglo i Mercantic, espai en el qual està situat, són d'aquests paradisos secrets, una mena de favorite things personals que solament comparteixo amb els més íntims. És el lloc en el qual m'agrada perdre'm, passar hores i on sento que el temps s'atura mentre viatjo al passat...un lloc on sense prendre un avió ens fa viatjar a altres móns. Així que vaig sempre que puc i sempre m'ofereix un racó nou per descobrir.

"My favorite things" (mantindré el nom original durant tot l'article per mantenir la seva essència original) és una cançó que tots hem escoltat perquè forma part de la banda musical de Somriures i llàgrimes, tot un clàssic. Es tracta d'una escena en la qual els nens tenen por pels sorolls de la tempesta i Julie Andrews, els calma cantant-li aquesta cançó que parla de les petites coses que tots guardem en el nostre interior i que aporten felicitat, calma, tranquil·litat i són un bàlsam contra les dificultats: una vacuna emocional per enfrontar-nos a les tempestats que es plantegen al llarg de la vida.

Els nens tenen una enorme capacitat per descobrir i incorporar "favorite things". Quan creixem restem valor a aquestes petites coses, però tots les necessitem: sigui en una nit d'insomni o per afrontar la por al futur o una crisi vital. Tendeixo a pensar que les favorite things són coses petites i accessibles a tots. Per això les associo amb el proverbi atribuït a Eduardo Galeano, però d'origen probablement africà,"Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món". Em sento completament identificada amb cadascuna de les seves paraules i és el que inspira el treball que fem des de l'Institut de la infància: coses petites que permetin canviar el nostre món més proper. Tot i que acaben sent molt grans, les pensem des d'una estructura íntima, cuidada donant-li valor a moltes petites parts que les fan especials i diferents.

El nou curs comença amb un intens treball interior d'organització de l'Institut de la infància. Estem compromesos no solament amb oferir una programació de qualitat, sinó també amb créixer en i amb la ciutat però mantenint-nos fidels a la nostra essència: el valor de fer les coses amb autenticitat, sentiment i professionalitat. Tot això és possible gràcies al treball d'un gran equip, la riquesa que cadascuna té i que fa que treballar juntes sigui para la meva el més semblat al que significa viure envoltat de "My favorite things". És gent valenta i apassionada, capaç i sensible, autèntica i especial. Al meu personalment m'aporta felicitat treballar juntes i trio cada dia formar part d'aquest equip. Per això gràcies a Laura, Estefanía, Celia, Julie i Maribel pel seu gran compromís. Gràcies Esade Alumni Solidari per confiar en nosaltres i ajudar-nos a créixer mantenint la nostra filosofia però ensenyant-nos tant. En poques setmanes podrem presentar les petites joies que formaran part de la nostra gran programació i projectes de l'institut de la infància aquest curs.

Gràcies a tots els que el feu possible participant, donant suport i seguint el nostre treball.