Olors
No és la primera vegada que parlo ni que escric alguna cosa sobre les olors característiques del nostre estimat Sant Cugat. L'olfacte és un dels sentits més potents que tenim i que desenvolupem
Tot són pel·lícules reals o imaginades en què el nas et connecta amb la màquina de cinema en 3D més impressionant, que és el teu cervell. L'olor és un sentit lligat a la nostra vida i obrir el flascó d’olors és també destapar-la. Sant Cugat pot fer olor de pi, de gespa, de flors, d'infants i escoles, de llapis, de pell de taronja, que cantava en Serrat; fins i tot pot fer olor de gent, de cotxes, de festa… de tot menys d'una olor que ens va envaint cada dia més i que és com una fuetada als sentits: la pudor de pixum que fan alguns carrers del centre, on dia sí dia també hi ha individus que no tenen cap tipus de problema per utilitzar-los com a urinaris públics, sigui en un racó fosc, la porta d’un pàrquing o una jardinera. La pudor de pixum no és una olor que m’agradi per a aquesta ciutat, i la imatge que em porta és la de les corts de porcs o del femer que a l’eixida de casa també formava part del meu paisatge de menut.
Segueix @R_Grau a twitter