Pregoners de Valldoreix al s. XX
El primer pregoner del qual tenim constància va ser l'any 1981 amb l'alcalde de Sant Cugat, Àngel Casas
En la passada Festa Major de Valldoreix el Club Esportiu Valldoreix, conegut popularment com "el tenis", va ser l'encarregat d'obrir les festes com a pregoner. Era el primer cop que una entitat era pregonera i ha tingut aquest honor amb motiu del seu cinquantè aniversari.
El primer pregoner del qual tenim constància va ser l'any 1981 amb l'alcalde de Sant Cugat, Àngel Casas. El següent pregoner va estar el músic i animador cultural Joan Cots, l'any 1985. Durant la dècada dels anys 80 del s. XX els pregoners van ser un arxiver, Josep Ma. Gavín Barceló (1987), el periodista Josep Ma. Balcells (1988) i els escriptors Baltasar Porcel (1989) i Pere Casals (1990).
A la dècada dels anys 90 van destacar els pregoners del món del cinema i teatre: Sílvia Munt (1992), Miquel Cors (1994) i Francesc Orella (1998). La dècada l'obrí l'artista Mercè Diogène (1991) i foren pregoners al llarg de la mateixa el president de Foment del Treball, Alfred Molinas (1993), la poetessa Sílvia Alberich (1995), la directora del Grup de Teatre l'Espiral, Trini Escrihuela (1997), la propietària del Bar de l'Estació, Maria Bajos (1999) i els historiadors Montserrat Rumbau (1996) i Juanjo Cortés (2000).
El pregó més polèmic de tots va ser el de l'any 1994, a càrrec de l'actor Miquel Cors i Meya (Barcelona, 1948 – Valldoreix, 2010). Cors, gran defensor de la independència de Valldoreix, aprofità el pregó per defensar-la. Qualificà d'empastifats els que seguien les directrius de l'alcalde Aymerich.
Repartí crítiques a tort i a dret, qualificà Aymerich de "faraó" per la construcció del Centre Cultural, actual TA, al que catalogà com la seva piràmide particular i finalitzà el pregó cridant "Visca la República Independent de Valldoreix".